La recerca de la jove Diana Quer és una de les 1.270 actives a Espanya des de principis d'any per les forces de seguretat, que reben anualment més de 20.000 denúncies de desaparicions. Tot i que la majoria es resolen abans o després, unes cent persones no es localitzen mai. Diferents experts consultats subratllen el "complexíssim" drama que afecta milers de famílies que, de la nit al dia, perden la pista del seu ésser estimat sense explicació.

Les associacions que difonen les desaparicions demanen més mitjans i actuacions per frenar el fenomen i, fins i tot, sol·liciten que es creï la figura jurídica del ?desaparegut perquè hi hagi fiscals i unitats especialitzades en la resolució d'aquests casos com succeeix ja amb la violència masclista. Mentrestant, demanen una millor informació sobre els casos, ja que no hi ha xifres ni estadístiques actuals ni oficials sobre el problema, explica el periodista Paco Lobatón, al capdavant de la fundació QSDGlobal, la qual va signar al març amb el Govern un conveni per, entre d'altres compromisos, elaborar un informe anual de desapareguts.

Malgrat que tant des d'Interior com des de les associacions que col·laboren reconeixen que les xifres de denúncies "fluctuen" molt -es resolen desaparicions, però no es retiren denúncies o es fa temps després-, sí que hi ha "radiografies" sobre el problema elaborades per les organitzacions i per les forces de seguretat. Així, segons l'informe de la comissió especial del Senat sobre les persones ?desaparegudes sense causa aparent, la major part de les denúncies davant la policia són de menors, un 30 per cent corresponen a persones d'entre 18 i 65 anys i un 3 per cent a majors de 65 anys.

Entre 24 i 48 hores, constata l'informe amb dades policials, és el termini de resolució de la majoria de casos de menors, molts d'ells fugits de centres tutelats, mentre que entre els adults els problemes són més aviat d'índole familiar o de convivència. Finalment, les malalties psíquiques poden estar darrere de l'absència dels majors de 65 anys. "No pot ser que la gent gran se'ns perdi. Mor de mitjana un major de 70 anys ?desaparegut a la setmana", lamenta Lobatón, que assegura que aquest fatídic desenllaç podria reduir-se en molts casos si les víctimes ha?guessin portat una polsera geolocalitzadora.

Mala gestió mediàtica

També l'associació SOS Desaparecidos porta un registre exhaustiu dels casos que difon. Va tancar el 2015 amb 449 alertes actives; de 70 no se sap res encara, mentre que des de principis d'any ha informat de 380 desaparicions -244 localitzats ja en bon estat, 86 morts i 50 encara en recerca.

Entre aquests casos figura des del 22 d'agost el de Diana Quer, una desaparició inquietant com la de fa més de dos mesos de Manuela Chavero, de 42 anys, de Monesterio (Mèrida), o la d'Iván Durán, el jove de 30 anys al qual es va perdre el rastre a Baiona (Pontevedra) el 25 d'agost.

Posat el focus mediàtic en la recerca de Quer, la família de Durán ha reclamat en els últims dies un tracte igualitari per a les dues ?desaparicions, ja que les dues "són d'una persona major d'edat desapareguda en estranyes circumstàncies, per tant totes dues haurien de tenir la mateixa difusió a la televisió i la d'Iván no l'està tenint en absolut".

Crítiques que comprèn el president de SOS Desaparecidos, Joaquín Amills, tot i que defensa que el que tots hem de fer no és restar, sinó sumar esforços per trobar a aquestes persones sense que el "soroll" mediàtic entorpeixi la labor dels investigadors o afegeixi angoixa i dolor a les seves famílies.

Més contundent es mostra Lobatón amb l'excessiva atenció dels mitjans, "un dopatge informatiu que no és normal" i contra el qual proposa l'elaboració d'un codi a què els mitjans s'ajusten per tractar aquests successos "amb sensibilitat i sentit de la mesura"."No es pot justificar tot amb la bandera de la llibertat d'expressió i més quan es pugui distorsionar la finalitat que es persegueix que no deixa de ser altra que el de trobar com més aviat millor una persona" explica el periodista.