No tot són guanys quan s'aconsegueix, gràcies a l'atzar, un premi econòmic, com en aquest cas és un sou vitalici per haver participat en la promoció d'un determinat producte. Una veïna de Palma, que des de 2008 cobra cada mes el conegut sou Nescafé, que li suposa un ingrés vitalici de 1.520 euros (cal restar-li impostos) perd el seu dret a percebre un subsidi públic. I això a causa que el premi que li lliura cada 30 dies aquesta empresa privada supera amb escreix el Salari Mínim Interprofessional. Això impedeix que l'Estat pugui pagar-li aquesta ajuda econòmica.
Així ho ha establert una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears, que determina que aquesta dona no té cap dret a cobrar el subsidi de desocupació per a persones majors de 52 anys, malgrat percebre'l durant quatre anys. No nomésno pot rebre aquesta ajuda pública, sinó que haurà de retornar els diners que ha rebut irregularment durant aquest període de temps. La quantitat a reintegrar arriba als 17.054 euros.
La dona del premi Nescafé, que acaba de complir els 65 anys d'edat, es va quedar sense feina. Va estar cobrant l'atur durant 300 dies i una vegada que es va quedar sense aquesta ajuda, va sol·licitar al Servei d'Ocupació Estatal que se li reconegués el dret a percebre la desocupació per a persones majors de 52 anys. L'entitat pública, en una resolució dictada el 24 de juliol de 2009, li va reconèixer aquest dret, a pesar que en aquest moment ja rebia el premi vitalici de l'empresa de Nescafé.
L'Administració no es va adonar d'aquest error fins a quatre anys més tard. I ho va fer al juliol de 2014, quan la treballadora va lliurar una declaració anual de renda perquè pretenia seguir cobrant aquest subsidi. En la informació sobre rendes cobrades quedava molt clar que rebia aquest sou vitalici de Nescafé de 1.520 euros. Aquesta quantitat supera en un 75% el Salari Mínim Interprofessional. Per tant, segons deixa molt clar la sentència, ja des del principi no tenia dret a percebre aquesta desocupació. Així i tot, l'Administració el va abonar durant gairebé cinc anys, si bé només li reclama ara, complint el que assenyala la llei, que retorni els diners públics que ha cobrat en els últims quatre anys.
El Servei d'Ocupació Estatal ha hagut de presentar una demanda per aconseguir recuperar els diners que aquesta aturada ha cobrat irregularment. No ha estat suficient reclamant-li directament a la treballadora.
En ser tan evident la irregularitat ni la pròpia aturada proposava continuar cobrant aquesta ajuda. El que pretenia és que els tribunals evitessin que hagués de retornar els diners que havia rebut durant quatre anys. Com a màxim acceptava retornar els últims tres mesos d'aquesta desocupació. I el seu principal argument per aconseguir el seu objectiu era al·ludir a la bona fe mostrada, ja que mai havia ocultat que rebia els ingressos mensuals del premi.
No obstant això, la sentència detalla que la bona fe mostrada per aquesta dona no és raó suficient per justificar que no hagi de retornar els diners, i aquesta circumstància al marge que l'error inicial el comet l'Administració, perquè va haver de detectar immediatament que aquesta treballadora sense feina cobrava aquests diners.
Aquest conflicte es resol a través d'una recent modificació normativa, que permet a l'Administració reclamar que es retorni els diners a una aturada quan es detecta un error, com ha estat el cas.
