Els europeus acullen millor el refugiat amb formació, que parla la llengua del nou país i que no és musulmà, segons mostra un nou estudi publicat per la revista Science sota el títol Quin perfil de refugiat té més acceptació a Europa?. Per respondre aquesta qüestió, un grup d'investigadors va preguntar a 18.000 ciutadans amb dret a vot de 15 països europeus sobre 180.000 perfils de sol·licitants d'asil. El resultat és clar: un sol·licitant amb una professió com metge o professor, que fuig del seu país per raons humanitàries i no econòmiques, que parla la llengua de la nació d'acollida i que no és musulmà té més possibilitats de ser ben rebut a Europa.

Els sol·licitants d'asil altament qualificats tenen 13 punts percentuals més de possibilitats de ser acceptats a la societat d'acollida que els que estaven aturats al seu país natal. Un altre factor clau és si el refugiat parla la llengua del nou país o no: els que no controlen el nou idioma tenen 12 punts percentuals menys de possibilitats de ser benvinguts.

Els autors de l'estudi conclouen a partir d'aquestes dades que l'avaluació de si un refugiat contribuirà econòmicament a la societat o serà "una càrrega" és molt important per a la seva acollida a la nova societat. D'altra banda, els qui demanen asil per persecució política, ètnica o religiosa tenen 15 punts percentuals més de possibilitats de ser benvinguts que els que emigren per raons econòmiques.

En aquest sentit, els que presenten inconsistències en els seus arguments per demanar asil tenen 11 punts percentuals menys de possibilitats de rebre una bona acollida. Un altre dels factors més determinants és la religió: els sol·licitants d'asil musulmans tenen 11 punts percentuals menys de possibilitats de ser acceptats que els cristians.

"El fet que els sol·licitants d'asil cristians només siguin lleugerament preferits als agnòstics suggereix que el que existeix és un fort biaix antimusulmà, més que un biaix procristià", apunten els investigadors. El rebuig als refugiats musulmans és el doble entre els votants de partits de dretes que entre els votants de partits d'esquerres, revela aquesta investigació.

El país d'origen del sol·licitant d'asil no té un paper determinant en com és rebut, segons aquest estudi. Els de Kosovo són els menys acceptats, els de Síria i Ucraïna els que més, mentre que els de l'Afganistan, l'Iraq, el Pakistan i Eritrea se situen en un terme mitjà. Però cap diferència entre ells supera els 4 punts percentuals.

La magnitud del biaix antimusulmà i el rebuig als que emigren per raons econòmiques és menor en els països més pobres (com República Txeca, Grècia, Hongria i Polònia) que en els més rics (com Àustria, Dinamarca, Alemanya, Noruega).

Gran crisi

Europa s'enfronta a la crisi de refugiats més gran des de la II Guerra Mundial. El 2015, va rebre al voltant de 1,3 milions de noves sol·licituds d'asil i s'espera l'arribada de moltes més persones davant la continuïtat dels conflictes al Próxim Orient i altres regions.

Els autors de l'estudi suggereixen als polítics europeus que, si volen alleujar les tensions socials per l'arribada de refugiats i generar més acceptació, han de destacar "les vulnerabilitats, els mèrits i les contribucions econòmiques a les societats d'acollida". Aquesta investigació és una col·laboració entre científics de la Universitat de Stanford (Califòrnia), la Universitat de Zuric (Suïssa) i la London School of Economics and Political Science (Londres).