La sort diversa dels que arriben a Espanya

Hi ha refugiats catedràtics o enginyers que parlen diversos idiomes, però també analfabets que només coneixen dialectes com el tigrinya, com és el cas del eritreus; aprendre l'espanyol és una prioritat per a tots.

25.09.2016 | 00:00

S

er refugiat no significa tenir un mateix recorregut d'acolliment, ni les mateixes oportunitats de començar de nou quan aconsegueixen arribar a Espanya: hi ha refugiats enginyers o catedràtics que parlen diversos idiomes, però també analfabets que només coneixen dialectes com el tigrinya, en el cas dels eritreus. "Tots els refugiats donen prioritat a l'aprenentatge de l'idioma; pels que no parlen el castellà el més important és poder parlar-lo al més aviat possible, per la seva pròpia integració i sobretot perquè és imprescindible per trobar feina", explica la responsable de migracions de Creu Roja, Raquel Rodríguez.
sis a nou mesos es cobreixen allotjament, menjar i formació; a partir d'aquí, ja amb autorització de treball, reben ajudes, fins que ja entren en una etapa d'autonomia total. Però és suficient per encaminar una nova vida? L'experta de Creu Roja explica que no hi ha un perfil estàndar de refugiat. "Ve gent diversa, des de persones que no saben escriure ni llegir, fins a universitaris i catedràtics", indica. A Espanya no hi ha dades per saber, per exemple, quant temps romanen al país una vegada aconseguit l'asil. "Tenen llibertat de moviments un cop aconsegueixen l'estatut de refugiat reconegut", aclareix. En els últims mesos hi ha hagut un canvi de tendència en l'estada dels refugiats de nacionalitat siriana principalment, indica la directora de Programes de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Mónica López.
"En els últims mesos de 2015 i a principis de 2016 va haver-hi un perfil majoritari de sirians que havien passat pel CETI de Melilla i que tenien un projecte migratori que no preveia quedar-se a viure a Espanya", sinó seguir cap a Alemanya o un altre país europeu on tenien familiars o amics. "Molts d'ells abandonaven els centres en la primera setmana", apunta López, encara que aquesta situació ha canviat amb les arribades sobretot dels refugiats que procedeixen d'assentaments dels Líban i Turquia o de reubicacions des de Grècia i Itàlia, que tenen projecte de quedar-se a Espanya. A l'hora d'abordar el nou rumb, molts dels refugiats prioritzen el fet de tenir coneguts o parents en aquesta zona i el suport que ofereix el sistema, a través dels centres i pisos gestionats pel govern i per les ONG. És el cas de dos joves eritreus que van arribar el mes de novembre passat dins del programa de reubicació i que van ser trasllats a pisos d'acolliment de l'Associació Comissió Catòlica de Migracions (Accem) a Valladolid.
El responsable d'Accem en aquesta comunitat, Daniel Duc, relata que els joves van assistir a classes de castellà i a cursos de formació, però als tres mesos "han decidit anar-se'n amb uns coneguts i prescindir del sistema d'acolliment". "La realitat de les persones refugiades és complicada, però en el cas d'algunes nacionalitats com l'eritrea encara més, perquè procedeixen de zones rurals, tenen escassa escolarització i parlen només el seu dialecte, el tigrinya", afegeix.
En general, però, Duc opina que el percentatge d'incorporació laboral dels refugiats és molt alt: abans de la crisi entorn del 40% aconseguia reinserir-se laboralment. "Des que acollim no ha costat trobar-los feina, perquè hi ha un projecte específic per a refugiats que està enfocat en itineraris de reinserció laboral", on s'ajuda a homologar títols i s'orienta sobre cursos pont o de formació específica, d'acord amb una borsa de treball amb empresaris de la zona.
A l'hora de valorar la integració, per a la responsable de CEAR, "si l'èxit és tenir una feina per poder pagar-se el lloguer i viure en condicions bones, això costa, perquè a Espanya les condicions laborals no són les millors i generar els teus propis ingressos passa per un treball per compte d'altri". El perfil dels 15.000 refugiats que van sol·licitar el 2015 protecció internacional és divers, començant per les nacionalitats: més de la meitat d'aquestes sol·licituds procedien de Síria -5.724- i Ucraïna -3.420- (Palestina, 809; Algèria, 675; Veneçuela, 596, i el Marroc, 409). Respecte al sexe, els homes gairebé dupliquen el nombre al de dones.
Però una cosa són els sol·licitants i una altra els que realment obtenen aquesta protecció. El 2015, el Govern va concedir l'estatut de refugiat a 220 persones i la protecció subsidiària (que dura cinc anys i després s'avalua de nou) a 800; set de cada deu ?sol·licitants han d'abandonar el país. Els experts coincideixen, però, que Espanya té capacitat d'acollir un nombre superior de refugiats. "Espanya té marge per acollir un nombre major [el seu compromís és de 17.337 abans del setembre de 2017]; a Suècia són 150 refugiats cada 10.000 habitants, a Espanya 1,5", diu la tècnica de Creu Roja. Per al responsable d'Accem, 17.000 no és "un nombre desorbitat; no descol·locarà la sanitat, els serveis socials, ni l'educació, tot seguirà igual". "És un impacte mínim, Espanya té una població de 46 milions; tota la societat ha d'estar oberta perquè és un deute històric i diu molt d'una societat", afegeix la directora de CEAR.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema