Enmig de la paràlisi de la p0lítica de la UE per a la reubicació dels milers de refugiats arribats a territori europeu, el govern ultradretà d'Hongria torna a posar demà a prova l'estratègia comunitària. Poques vegades s'ha invertit tanta energia en una campanya electoral a Hongria com la del referèndum que se celebra demà sobre el sistema europeu de reubicació de refugiats, al qual el Govern magiar s'oposa categòricament.
L'Executiu del conservador nacionalista Viktor Orban argumenta que «Brussel·les vol instal·lar a Hongria desenes de milers de refugiats» sense consultar al Parlament de Budapest. D'altra banda, assegura que els refugiats i immigrants posen en perill la civilització cristiana del país i d'Europa en general. En els últims mesos els carrers del país centreeuropeu s'han omplert de cartells que afirmen que el terrorisme islàmic està relacionat amb els refugiats i que el referèndum serà un «missatge a Brussel·les perquè ells també ho entenguin».
El primer ministre hongarès s'ha oposat des del principi al sistema de reubicació de refugiats entre els països comunitaris i ha arribat a afirmar que a Hongria mai hi haurà immigrants. Per a això, Hongria va elevar tanques filades a les seves fronteres del sud i ha aprovat lleis que amenacen de presó els que entren al país de forma il·legal, mentre que altres determinen que els refugiats poden ser retornats sense tràmit a l'altre costat dels límits.
La Comissió Europea creu que als ciutadans hongaresos els ha de preocupar el resultat del referèndum, va assenyalar el titular europeu d'Immigració, Dimitris Avramopoulos. El comissari va anar una mica més enllà en els comentaris sobre la consulta fets fins ara pels membres de la CE, que només havien insistit que el referèndum no tindrà cap impacte sobre el marc legal vigent. Avramopoulos va confiar que els hongaresos imposin la «raó» i la «responsabilitat» a l'hora de votar.
La consulta es refereix als plans europeus d'establir una via permanent per reubicar els refugiats des d'aquells Estats membres que reben un nombre desproporcionat de sol·licituds d'asil. Les propostes plantegen fins i tot multes de 250.000 euros per cada refugiat que els països rebutgin admetre i hagi de ser traslladat, per tant, a un altre Estat membre.
Repartiment residual
El cert, però, és que la principal política dissenyada per la UE per fer front a la crisi de refugiats dóna pobres resultats. El repartiment de asilats és encara residual, tot i que s'ha accelerat durant l'estiu. Fins a aquesta mateixa setmana, la UE ha acollit 5.651 demandants d'asil dels que esperen a Grècia i Itàlia, els Estats amb més pressió d'arribades, segons les dades divulgades aquest dimecres a la Comissió Europea. Això suposa un 3,5% dels 160.000 que els governants van pactar repartir-se ara fa un any.
Espanya en concret va acollir fins a finals de setembre 363 demandants d'asil d'Itàlia (50) i Grècia (313), el que suposa un avanç, però queda encara lluny dels 9.323 que ha d'acollir en dos anys des de tots dos països. El vicepresident de la CE, Frans Timmermans, va valorar els esforços dels Estats membres per augmentar els trasllats i reassentaments, però va destacar que aquells països «que poden fer més, ho haurien de fer urgentment».
