L

a fractura interna al PSOE tindrà gairebé amb tota seguretat conseqüències en el grup parlamentari socialista al Congrés. Són 84 diputats, entre afins i detractors de Pedro Sánchez, que tenen a la seva mà la possibilitat de desbloquejar la investidura. En l'actual escenari de crisi total, podria donar-se una escissió en el grup parlamentari que obrís la porta al fet que una part dels actuals diputats socialistes s'abstinguessin en una hipotètica investidura de Mariano Rajoy.

Dels 17 membres de l'Executiva dimitits i enfrontats a Sánchez, només dos -Micaela Navarro, vicepresidenta del Congrés, i el fins ara secretari de Política Federal, Antonio Pradas- tenen escó al Congrés. La nodrida federació socialista andalusa, amb Susana Díaz al capdavant, compta amb vint diputats entre les seves files. Suficients per donar la investidura Rajoy en el cas que passessin a l'abstenció. Això sense comptar amb els diputats d'altres federacions, tampoc afins a la direcció del partit.

Al marge de la investidura i en el cas que la legislatura aconsegueixi tirar endavant, la fractura del partit pot tenir també efectes en la pròpia organització del grup parlamentari socialista. Apareixen tres possibilitats. Que els perdedors de la pugna orgànica siguin expulsats del grup -cosa prevista en el seu reglament intern-, que l'abandonin voluntàriament i passin al mixt o que, sense sortir del grup socialista, decideixin trencar la disciplina de vot.

L'escó és del parlamentari

El que està meridianament clar és que no hi ha cap possibilitat legal que el partit obligui el diputat a renunciar al seu escó, que és propietat del parlamentari. Tampoc el Reglament del Congrés preveu la possibilitat que una part d'un grup s'escindeixi d'un altre i formi un de separat.

Ho diu amb rotunditat l'article 23.2 del Reglament: «En cap cas poden constituir grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit. I afegeix: «Tampoc podran formar grup parlamentari separat els diputats que, al temps de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat».

El Reglament sí que preveu la dissolució del grup per la marxa de la majoria dels seus diputats, encara que en aquest cas és altament improbable perquè caldria que tots menys set abandonessin el grup. Tampoc sembla factible que s'integrin en un altre grup ja format, perquè el pas d'un grup a un altre -a excepció del mixt- només pot operar-se en els primers cinc dies de cada període de sessions, el que no és el cas.

Així les coses, i si es materialitza la fractura, l'única opció és que els perdedors de la pugna orgànica passin al grup mixt o que la nova direcció del partit, sigui quina sigui, els expulsi del grup en aplicació de la normativa interna del partit. La Normativa Reguladora dels Càrrecs Públics del PSOE preveu aquesta sanció en el seu article 6, previ expedient de la Comissió Federal d'Ètica i Garanties i el vistiplau del Comitè Federal. «Els membres del grup parlamentari socialista estan subjectes a la unitat d'actuació i disciplina de vot. Si no la respecten, el grup parlamentari i la Comissió Executiva Federal pot denunciar la conducta al Comitè Federal», assenyala.

El reglament intern del PSOE també estableix que tots els membres del grup parlamentari acceptaran el «compromís» de presentar la seva dimissió si un cop elegits són baixa al PSOE «per qualsevol circumstància». També obliga els diputats a complir la disciplina de vot en les resolucions i acords adoptats per la direcció del partit i, en el cas que no hi hagi acord orgànic, en el que decideixi la majoria del grup.