La tensió amb la qual el PSOE va afrontar el seu Comitè Federal va tenir la seva translació al carrer Ferraz, on un centenar de militants i simpatitzants es van concentrar per mostrar el seu suport al secretari general, Pedro Sánchez, i per demanar-li que mantingués el "no és no" al govern de Mariano Rajoy. Encara que l'Executiva Federal en funcions havia demanat als militants que no acudissin a la seu madrilenya del PSOE i que es mantingués la tranquil·litat, una mica més d'un centenar d'ells va optar per presentar-se davant la seu.

Samarretes de "Sí a Pedro Sánchez", al costat de cartells de "No al PP" i "No és no" van acompa?nyar les esbroncades i crits constants dels militants cap als polítics socialistes que accedien a la seu federal. En aquest escenari, no van faltar els moments de tensió, com el que va protagonitzar l'expresident de la Junta de Castella-la Manxa José María Barreda, un dels primers a arribar i a ser increpat al crit de "traïdor" i "colpista".

També es van embrancar els partidaris d'uns i altres en disputes verbals, envoltats per desenes de periodistes, en un desplegament mediàtic completament inusual per a un Comitè Federal.

Els manifestants van començar a arribar cap a les vuit del matí, i prop de les nou havien ocupat ja gairebé tot el carrer davant del número 70, el que va obligar la policia a tallar l'accés. Durant una mica més d'una hora, un grup d'antiavalots es va col·locar a l'entrada de la seu del PSOE, quan la major part dels prop de 300 membres del Comitè Federal ja era a dins.

El president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, el diputat socialista Eduardo Madina i dirigents crítics amb la direcció de Pedro Sánchez van ser rebuts amb esbroncades en arribar, al costat de crits com "traïdors", "colpistes" i "tejeros". "Susana Díaz, cap dels colpistes" va ser un altre dels crits que van corejar alguns dels assistents, que es definien no com a "pedristes", sinó com a "lleials amb el que voten". L'aragonès Simón Casas va patir la persecució d'un grupuscle durant uns 50 metres, fins arribar a un bar.

Però els simpatitzants no distingien gaire bé entre uns i altres, i gairebé tots els que accedien a Ferraz rebien la seva ració d'improperis, inclosos els considerats afins a Sánchez, com la presidenta balear, Francina Armengol, o la diputada catalana Meritxell Batet. Un dels pocs que es va salvar va ser el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, l'arribada del qual va ser saludada amb aplaudiments i amb desenes de manifestants corejant el seu nom.

Una de les manifestants, Laura Martínez, va explicar que aquesta concentració va ser organitzada pels mateixos militants, que van decidir "donar suport a la coherència i demanar el no del PSOE" a la investidura de Mariano Rajoy.

Francisco Gómez, militant procedent de Mèrida, va assegurar que està afiliat al partit des de "fa 40 anys" i que, en tot aquest temps, mai havia vist "aquest despropòsit". "La militància vol lleialtat i disciplina", va afirmar.

"No sé qui són cadascun", va admetre Lourdes, una extremenya de 65 anys que va anar a Madrid per donar suport a Sánchez, si bé va insistir a treure importància a la seva ignorància. "Qui estigui d'acord amb mi no es molestarà i els que siguin dels crítics es molestaran, que d'això és del que es tracta", va destacar. Entre els manifestants hi havia joves que portaven polseres de Podem, que van assegurar que es van acostar per donar el seu suport a Sánchez perquè és "necessari" per aconseguir un govern alternatiu. També es va deixar veure per Ferraz l'exalcalde del PP de Campillo de ?Altobuey (Conca) i una senyora va cridar a viva veu "Visca el PP!", encara que el seu crit va quedar ofegat pels de "no és no".

Tensió en augment

La tensió va anar en augment durant el dia, a mesura que avançava la jornada. Les pujades de to van afectar fins i tot un empleat de la seu socialista, increpat pels manifestants a la seva sortida, i també hi va haver baralles entre els assistents, que no es posaven d'acord sobre com manifestar-se.

Els antidisturbis van tornar a aparèixer cap a les quatre de la tarda, quan els membres del Comitè van sortir a estirar les cames aprofitant l'enèsim recés de la reunió i els de la protesta, ja descansats i menjats, es van reactivar. Tan tens estava l'ambient que la policia va haver de muntar un cordó de seguretat.

Quan es va saber que Sánchez havia perdut la votació, els concentrats li van demanar a crits que no dimitís, per després mostrar la seva decepció amb el resultat del comitè mentre el diputat basc Odón Elorza resumia la jornada en una foto a Twitter: una rosa negra que plorava grans llàgrimes de sang.