Les batalles que va guanyar Sánchez per perdre la guerra

El ja exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va patir en els poc més de dos anys al capdavant del partit diverses topades amb els barons crítics, els mateixos que el van dur al cim i els que ara l'han desbancat. Els va guanyar batalles fins que ara ha perdut la guerra

03.10.2016 | 07:15
Pedro Sánchez, dissabte, en roda de premsa després del Comitè Federal.

L

a trajectòria de Pedro Sánchez durant els poc més de dos anys que ha estat al capdavant de la secretaria general del PSOE han estat esquitxats de topades amb els barons crítics que han forçat la seva dimissió, descontents amb la seva estratègia. Encara que diversos dels dirigents territorials que l'han desbancat ara són els que el juliol de 2014 el van fer pujar després de guanyar les primàries, com l'andalusa Susana Díaz, les desavinences amb Sánchez van sorgir al poc temps.
Aquestes són les algunes de les batalles que Sánchez va mantenir amb els barons crítics fins que va perdre la guerra després del convuls Comitè Federal de dissabte.

"Em presentaré de
candidat a la Moncloa"
Díaz va promoure Sánchez a les primàries per vèncer Eduardo Madina amb la idea que liderés el partit i pactar més endavant la candidatura a la presidència del Govern. Al setembre de 2014, Sánchez anuncia que aspirarà a la Moncloa, i poques setmanes després, Díaz li posa la creu:"Sánchez té una estratègia i jo en tinc una altra".

Primers dubtes al lideratge
Al desembre, el PSOE andalús adverteix que "no toca ara" dir si donarà suport a Sánchez a les primàries a candidat a president. És un senyal que la convulsió es comença a revifar, alhora que alguns barons, de manera soterrada, airegen el seu enuig i discuteixen la fortalesa del secretari general, coincidint a més amb l'empenta de Podem en les enquestes.

El cessament de Tomás Gómez
Al febrer de 2015, a tres mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, Sánchez destitueix Tomás Gómez al capdavant del PSOE madrileny i nomena una gestora, fet que és criticat per càrrecs com Carme Chacón. El secretari general dóna aquest cop a la taula per frenar el qüestionament del seu lideratge, conscient que la rebel·lió contra ell comença a gestar-se.

El fitxatge d'Irene Lozano
A l'octubre de 2015, Sánchez anuncia l'entrada d'Irene Lozano en un lloc destacat de la llista de Madrid a les eleccions del 20 de desembre, la qual cosa genera fort malestar després que hagués abocat dures crítiques contra el PSOE quan era diputada d'UPyD. El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, advertia que "el primer" que ha de fer Lozano és "demanar perdó" als socialistes que es van sentir ofesos pels seus atacs.

"Hem fet història"
En les eleccions del 20 de desembre, Sánchez obté el pitjor resultat del PSOE, amb 90 diputats, però diu: "Hem fet història, hem fet present i el futur és nostre". El missatge, que Sánchez va acabar admetent que va ser un error, irrita dirigents que li retreuen falta d'autocrítica i la seva pretensió de disfressar el mal resultat.

Ajornar el congrés
Una setmana després dels comicis, el Comitè Federal acorda la resolució -encara vigent- de votar "no" a la investidura de Mariano Rajoy i habilita Sánchez a intentar formar govern amb Podem i altres partits, però li lliguen les mans advertint-li que abans hauran de renunciar a un referèndum a Catalunya.
Sánchez anuncia que convocarà el congrés del PSOE "quan ho cregui convenient" davant de la petició dels crítics que ho faci al març.

La cessió de senadors a ERC
En ple desafiament independentista i davant la incògnita de quines combinacions hi pot haver per formar govern, el PSOE cedeix 4 senadors a ERC i Convergència perquè facin grup propi al Senat. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, s'uneix a Fernández Vara al "desconcert" per aquesta mesura i assegura que "res es fa a canvi de res".

La consulta a Ciutadans
En el Comitè Federal del 30 de gener de 2016, Sánchez anuncia que sotmetrà a referèndum entre la militància qualsevol pacte amb vista a la investidura, cosa inèdita en la història del partit. El secretari no consulta als barons el seu pla, com tampoc les negociacions que posteriorment s'iniciaran amb Podem per intentar arribar a la Moncloa.

No al pla valencià al Senat
A les portes dels comicis del 26 de juny, Sánchez frena en sec la pretensió del PSOE de la Comunitat Valenciana de presentar una candidatura conjunta amb Compromís i Podem per al Senat. "La decisió és clara", sentencia Ferraz, que fa al president valencià, Ximo Puig, desistir del seu pla, tot i que diu que és un error. Contrariat, Puig no va a l'acte de proclamació de Sánchez com a candidat a la Moncloa.

La batalla final
Després de la nova patacada electoral a Galícia i el País Basc, Sánchez proposa primàries a l'octubre i un congrés exprés al desembre, fet que desencadena la rebel·lió dels crítics amb les dimissions a l'Executiva Federal. Sánchez s'aferra al càrrec i es prepara per lliurar la batalla decisiva al Comitè Federal, on els barons aconsegueixen tombar el seu pla del congrés exprés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema