Un telèfon mòbil pot resultar crucial en la resolució d'un cas. L'assassinat d'un jubilat septuagenari al tancat pels conills del seu habitatge de Cabral (Vigo) a 2010 no va resultar un assumpte fàcil per l'absència de proves incriminatòries de manual com poden ser-ho unes empremtes dactilars, restes d'ADN o una confessió, però el tribunal popular que va jutjar els dos acusats va ser rotund en dictaminar la seva culpabilitat: els van delatar les antenes de telefonia mòbil, que situaven a tots dos a la zona i en el moment del crim. "La triangulació d'un telèfon és una cosa que s'utilitza de forma habitual des de fa anys", relaten diverses fonts policials consultades. "És difícil que només amb això resolguis un cas, però és una ajuda, una evidència a majors: si agafes a un home amb el botí d'un atracament i també pots demostrar que va ser-hi ...", són casos que exemplifiquen la utilitat d'aquesta eina.

La importància d'un terminal mòbil en una investigació torna a l'actualitat de la mà d'un cas molt mediàtic, el de la desaparició de Diana Quer. El seu telèfon no ha resolt el misteri sobre el seu parador, però ha aportat pistes fonamentals sobre alguns passos que va donar la jove aquella matinada del 22 d'agost. Gràcies al seu mòbil se sap que va sortir de Pobra en cotxe, va recórrer un tram d'autovia i va arribar fins a Rianxo, localitat en la qual es perd el senyal ja que l'aparell es va apagar, probablement al quedar-se sense bateria.

Què peces ha encaixat la Guàrdia Civil per dibuixar aquest trajecte d'aproximadament 20 quilòmetres? La clau està en què un mòbil, quan s'encén o quan es va movent, es connecta automàticament a aquelles estacions base amb antenes de telefonia que li proporcionen major i millor cobertura. "En una investigació com la de Diana, o sobre qualsevol persona de la qual es vulgui fer un seguiment, la companyia a la qual pertany el seu telèfon té un registre en base al qual se sap que aquest terminal ha estat connectat de determinat minut a determinat minut a una estació i així successivament ", explica Íñigo Cuiñas, catedràtic i director de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació de la Universitat de Vigo.

Aquesta informació, que les empreses proporcionen amb un requeriment judicial pel mig, permet seguir el recorregut, l'itinerari, que va realitzar una persona. El problema, el handicap, és que no és un mètode que la situï en un punt concret. Al contrari, la sol situar en una àrea àmplia, tan gran com sigui el radi de cobertura de l'estació base a la qual el seu telèfon mòbil s'hagi connectat.

En un carrer cèntric o en un centre comercial és fàcil determinar amb més precisió on va estar una persona. En aquests espais entren en joc nombroses antenes amb escassa potència -necessàries per la concentració de persones, comerços i negocis-que acoten el posicionament en uns escassos metres. Però la cosa canvia, i molt, en àrees d'autopistes o autovies i en zones rurals, precisament on se situa el marc de la investigació sobre la jove madrilenya. Aquí ja es parla en termes de quilòmetres. "En exteriors, i sobretot en zones rurals, la cobertura de cada antena és molt àmplia", afirma Cuiñas. "Podrem saber on podria estar la persona, però no el lloc exacte", afegeix aquest expert. Hi ha estacions base amb una única antena, però la majoria tenen tres sectors. "Tres antenes que es reparteixen una determinada àrea de cobertura circular", explica. En aquestes circumstàncies s'aconsegueix major precisió, perquè es pot determinar en quin sector hi ha el telèfon. Però, insisteixen els especialistes, segueix sent una àrea gran.

Les antenes repetidores també delaten el ritme de moviment. "Si es passa d'una estació a una altra en determinat temps, això pot donar una idea de si una persona va ràpit o lent, si va caminant o en un vehicle ...", afirma Cuiñas. Però tampoc aquí, adverteix, el grau de precisió és màxim. "Pots saber per exemple que una persona es mou en un vehicle, però no la velocitat a la que va, no es pot determinar si va a 60, 70 o 80 quilòmetres per hora".

I un cop s'apaga el telèfon? Aquí es perd el rastre. El terminal de Diana va deixar d'emetre senyals a Rianxo, a la zona de Taragoña. "Encara apagat, si tingués bateria, hi hauria la possibilitat, encara que inhabitual i complicada, d'una activació remota del terminal", explica. Però si el mòbil va deixar de funcionar perquè es va esgotar la bateria, ni aquesta possibilitat quedaria oberta. "Pel que fa a localització ja no pots fer res amb ell, es va quedar sense energia per funcionar", subratlla.

Aquest expert en telecomunicacions i les fonts policials consultades conclouen, sobre els posicionaments que donen les antenes de telefonia, que aquestes no aporten un punt exacte perquè, adverteixen, no se les pot confondre "amb un GPS". El que hi ha són aplicacions de mòbils amb accés a la geolocalització de l'usuari de l'aparell i que sí que llancen una ubicació més concreta que la que donen les estacions bases. I si Diana tingués una d'aquestes aplicacions? Poden accedir els investigadors a aquesta informació? Resulta més complicat. "Hi hauria d'haver instal·lat una d'aquestes aplicacions, haver autoritzat a compartir la informació de geolocalització, aquesta geolocalització hauria d'estar activitat al telèfon i el proveïdor comptar amb un registre d'aquestes dades ..., és una possibilitat però han de conjugar-se moltes circumstàncies", resum.

Juntament amb els posicionaments, els agents indaguen en el contingut del mòbil de Diana a la recerca de pistes d'un cas que, reiterava ahir el delegat del Govern a Galícia Santiago Villanueva, és "molt complex".