Cinc anys han transcorregut ja des que ETA anunciés el cessament de la violència. Avui, un lustre després, és una banda agònica que s'extingeix gairebé en silenci, sense recolzament social i sense resposta a les trucades a les portes dels governs espanyol i francès.

"Amb els dits d'una mà", diuen a Efe fonts de la lluita antiterrorista, podria comptar-se el nombre de membres alliberats amb els quals compta la banda, probablement tots ells amagats a França i dirigits per Mikel Irastorza, qui seria segons els experts qui hauria assumit la direcció d'ETA després de la caiguda del que seria la seva última cúpula, desarticulada per la Guàrdia Civil i les forces de seguretat franceses fa amb prou feines un any.

Ha estat un dels majors cops policials a ETA des del 20 d'octubre de 2011 -la data de l'anunci del cessament de la violència-. Però potser la "rematada" a una banda "extraordinàriament malmesa", com la va dibuixar recentment el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, l'hagi donat la localització d'un amagatall amb armes al nord de França, on es van confiscar 145 pistoles i revòlvers.

Una operació de la Guàrdia Civil i la Direcció general de Seguretat Interior (DGSI) francesa que deixaria l'arsenal ocult d'ETA en unes 160 armes.

No és la localització de les armes el que ha fet més "mal" a ETA, sinó que la banda es queda sense un dels seus asos per intentar negociar amb els governs francès i espanyol la situació dels seus presos. "La gent s'ha oblidat d'ETA", sentencia un expert.