Triomf aclaparador de Rajoy al comitè federal socialista. El president del PP ha obtingut millors resultats al PSOE que al conjunt d'Espanya. En concret, una majoria absoluta del 58 per cent dels dirigents de l'antiga esquerra es postren davant el líder de la dreta, que en les eleccions generals es va haver de conformar amb un insuficient 33.

El PSOE ha votat Rajoy amb més empenta que els propis electors de dretes, reticents a renovar-li la confiança al millor amic de Bárcenas. D'aquí que els socialistes haguessin d'invocar la policia per protegir-se dels seus militants. O que el deu per cent dels membres del comitè federal ni s'hagin dignat assistir a la reunió més transcendent de la seva història. O que Susana Díaz accedís a la seu amb cotxe per l'aparcament, com una dirigent soviètica, i no esmentés la paraula "abstenció". O que Antonio Hernando es fugués a un casament per no pronunciar-se. O que Javier Fernández ni tan sols parlés, encara que aquesta sigui una sàvia decisió.

A l'ampolla mig plena, el PSOE no obtenia una majoria absoluta des de 1986. Tres dècades després, segella una votació hegemònica, encara que sigui en el si d'un esbojerrant comitè federal. Els socialistes lliuren a Rajoy el patrimoni acumulat des de la mort de Franco. La cerimònia de capitulació passa en ple judici de Gürtel, com un exemple de solidaritat de l'esquerra amb les comissions. I atès que la moral no dóna vots, culmina l'assumpció socialista del rang de partit subsidiari.

Per aquest motiu erra de nou Pablo Iglesias en restaurar la "gran coalició". El PP imposa la seva llei, i mai s'abstindrà davant un executiu socialista, segons va demostrar al mes de març. A canvi de la seva rendició, el PSOE ha repartit felicitat a dojo. Ha tornat el somriure a Cospedal, adobada amb un ministeri com a receptor d'òbols de Bárcenas segons el tresorer.

Els socialistes també han tornat la bilis a Rafael Hernando. Sobretot, fins i tot Rajoy desprèn satisfacció, perquè aquesta vegada no haurà d'excusar l'incompliment del seu programa.

Existia la possibilitat que Rajoy seleccionés escrupolosament els diputats socialistes amb dret a votar-lo, excloent per descomptat Sánchez. No obstant això, el fervor marià del PSOE meridional ha desbordat les ordenades files de submisos, originant un tropell d'abstencionistes ansiosos per coronar el PP. Els socialistes haurien d'autoritzar la llibertat de vot al Congrés, per empolainar la seva imatge i minimitzar danys.

Fins ahir mateix, Rajoy no podia ser president del Govern. Va perdre davant el parlament per un meridià 170 a 180, en la doble investidura frustrada. Per tant, el PSOE nomena president Rajoy. El millor argument a favor de la subordinació apunta que el PSOE està tan ensorrat que el regal del Govern al PP no empitjorarà la seva situació de manera apreciable.

En tot cas, el finat descobreix arran de la seva mort que era important per a més gent de la que imaginava.