El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat aquest dijous la constitucionalitat de la reforma que va aprovar en solitari el PP i que li permet multar o suspendre càrrecs que incompleixin les seves decisions.

Ho ha fet per 8 vots a 3, sense la unanimitat que buscava el president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos i després que la ponent original de la sentència, Adela Asúa, -que presentarà un vot particular- renunciés a la redacció del text per discrepàncies amb el sector conservador. La resolució rebutja el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel govern basc -n'hi ha un altre de la Generalitat-, i dóna la raó a l'executiu espanyol, que va plantejar aquesta reforma com una via "coercitiva" per obligar les institucions catalanes a fer marxa enrere en el procés independentista.

Segons els magistrats, la reforma impulsada pel PP té un fonament constitucional legítim i, per tant, a partir d'aquest moment ja estan en disposició d'activar les mesures que contempla la reforma a aquells particulars, funcionaris i càrrecs polítics que facin cas omís de les seves resolucions.

Els mecanismes, segons consta a la reforma de la llei, van des d'una multa de 3.000 a 30.000 euros "a les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin les resolucions del TC" fins a la "suspensió de les funcions de les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment durant el temps precís per assegurar l'observació dels pronunciaments del Tribunal".

Contràriament al que estava passant en els últims mesos, en què Pérez de los Cobos impulsava acords per fer possible sentències unànimes sobre qüestions que afectaven al procés sobiranista, en aquesta ocasió la sentència posa de manifest la fractura al sí de la institució. Els magistrats Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Re i Juan Antonio Xiol han votat en contra i signaran un vot discrepant.

Aquesta manca de consens fins i tot va forçar a resoldre abans la qüestió de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, malgrat que inicialment el pla era emetre sentència per saber de quines eines disposaven en el procés sobre Forcadell. Finalment, la ponent progressista Adela Asúa -contrària a la constitucionalitat de les mesures que incorporava la reforma- va renunciar a la redacció del text després de constatar la impossibilitat d'una entesa.

Els magistrats rebutgen els arguments dels recursos que havien presentat els governs català i basc, que sostenien que la reforma suposava un "canvi qualitatiu important de les funcions encomanades a la institució" que "pot alterar l'equilibri i el joc de contrapesos amb la resta de poders de l'Estat. Segons la Generalitat, la reforma "vulnera les garanties constitucionals del dret sancionador en relació al principi de legalitat" i va més enllà de la definició de l'àmbit de jurisdicció del TC que recull la Constitució. L'executiu espanyol, per contra, argumenta que la reforma és perfectament legal i que només busca garantir el compliment de les sentències de l'alt tribunal.

Segons el govern del PP són mesures que permeten enfortir l'Estat de dret i eviten que les institucions facin passos que vagin més enllà dels límits establerts pel TC.