Aquesta campanya no està exempta d'aquest relat. Insults a la televisió, aparició d'artistes i famosos en defensa dels candidats -la majoria de Clinton- i, naturalment, l'entrada en la història d'alguna de les nombroses agències de seguretat federals. Aquesta vegada, en la «lluita política», com la qualificava The Washington Post a la seva portada, no s'ha ficat la todopoderosa CIA. El torn ha estat per a l'FBI, les recerques i revelacions del qual de l'última setmana li han donat moltes ales a Donald Trump, molt tocat durant la campanya per les seves sortides de to amb veterans de guerra, dones i immigrants.

Per a l'última intromissió, l'FBI -que té molt enfadats els demòcrates perquè el director de l'agència va ser nomenat pels republicans- ha utilitzat Twitter. Dimarts passat va utilitzar la xarxa social per publicar un tuit en el qual anunciava que s'han desclassificat 129 documents sobre un indult que va realitzar l'expresident d'els EUA Bill Clinton. Es tracta del perdó que el marit de la candidata va atorgar a un donant del partit demòcrata fa més de vint anys. Gens té a veure directament amb la candidata, però tertulians conservadors i televisions s'estan posant les botes amb el suculent tema. Una manera d'evidenciar que el clan Clinton forma part de l'«establishment» americà i que és Donald Trump qui està amb els perdedors del sistema. I encara falta tancar la polèmica dels correus de l'exmarit de l'assistent de Hillary Clinton.

Així, segons els diferents sondejos que es van publicant en Real Clear Politics, a dia d'avui la candidata demòcrata guanyaria els estats indecisos de New Hampshire, Virginia, Colorado, Maine, Pennsilvània, Minesota, Nevada i Carolina del Nord. Tots entre cinc i un punt de diferència. Trump es faria amb els vots delegats de Geòrgia, Iowa, Ohio, Arizona i Florida, amb entre quatre i un punt de distància. Els estats en els quals venceria Clinton li donarien 81 vots i els de el candidat republicà 80. Màxima igualtat mancant l'«última sorpresa», que encara ha d'estar per arribar si hem de fer cas als guions cinematogràfics.

Mentrestant, els candidats i els seus equips continuen amb la campañana electoral en els estats decisius. Trump porta tota la setmana atacant el'«Obamacare», la reforma sanitària que intenta universalizar la sanitat als EUA. Només aquesta setmana, els republicans han a gastat 23 milions de dòlars en publicitat a tretze estats, segons The Washington Post.

També han tornat a aparèixer els suposats problemes de salut de Clinton després del seu defalliment públic fa ara gairebé un mes. El president Barack Obama s'ha defensat directament de les crítiques de Donald Trump. Tant Obama com la seva dona Michelle s'han bolcat en la campanya electoral i no paren de participar en actes de partit.

El president va atacar dimecres passat Trump en un míting celebrat a Carolina del Nord, un altre dels estats indecisos, i va defensar el seu llegat en el sistema sanitari, que ha permès a deu milions de persones de rendes baixes disposar d'una assegurança mèdica. Obama va intar la comunitat negra a defensar els avanços aconseguits en els seus vuit anys i a seguir donant suport als demòcrates. Per la seva banda, Clinton segueix carregant contra el candidat republicà per la seva opinió sobre les dones.