La candidata demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, guanya en vot anticipat en una dotzena d'estats al seu rival, el republicà Donald Trump, qui confia a aconseguir una major participació dels seus seguidors durant la jornada electoral del 8 de novembre.

Ja han votat 36 dels 46 milions de persones (el 40% de l'electorat) que s'espera que acudeixi a les urnes en 37 dels 50 estats dels EUA on els comicis estan en marxa, segons les projeccions d'ahir del professor de la Universitat de Florida Michael McDonald, un prestigiós expert sobre el vot per avançat. Les dades reflecteixen un augment de la participació respecte a 2012 i una tendència favorable a Clinton, que ha collit un avantatge significatiu en els decisius estats de Nevada, Colorado i Florida, gràcies al fort suport rebut per desenes de milions d'hispans.

Les millors notícies per a l'exsecretària d'Estat provenen de Nevada, un dels estats més disputats en aquests comicis i on els demòcrates avantatgen els republicans en quatre punts, segons les últimes dades publicades ahir per les autoritats estatals. Precisament, el despuntament de votants hispans en àmbit nacional s'ha deixat veure a la ciutat d'Arlington, al nord de Virgínia, un estat on les enquestes donen la victòria a Clinton. «Estem veient molts llatins, molts més que la vegada anterior el 2012», va dir Wesley Macadam, qui ajuda a organitzar les eleccions a Arlington des de 1996 i que, en aquesta ocasió, ha vist créixer el cabal de votants hispans perquè s'han registrat en majors quantitats.

Estats Units és un dels pocs països on els ciutadans han de registrar-se abans per poder votar, en comptes que les autoritats siguin les encarregades d'elaborar una llista de persones amb capacitat d'exercir aquest dret. «Hem vist més gent votant de manera avançada, més gent ve aviat a votar o vota per correu, sembla que es van decidir ja a l'agost», va considerar Macadam. Va calcular que 12.000 persones han votat a Arlington, una ciutat de més de 229.000 habitants, predominantment demòcrata i propera a la capital dels Estats Units.

Tot i l'avantatge de Clinton, la cursa segueix ajustada pel fort suport al milionari en el mitjà oest industrial i també a causa del descens de votants afroamericans, que estan acudint a les urnes en menor proporció que el 2012, quan hi van ser per reelegir Barack Obama, el primer president negre.

Una menor participació dels afroamericans podria perjudicar Clinton a Carolina del Nord, un dels estats «pendulars» (indecisos) que es disputen demòcrates i republicans i on les minories podrien donar la victòria a la demòcrata, mentre la població blanca sembla decantar-se per Trump.

El vot afroamericà també és or per a Clinton en estats clau com Florida, on la participació negra ha caigut més de quatre punts en passar del 15,9% el 2012 al 11,7% actual, segons dades publicades aquesta setmana pel canal ABC. «Hi ha una diferència generacional», diu Chester Chandler, afroamericà de 62 anys que creu que els joves no entenen de la mateixa manera les eleccions perquè no recorden la lluita del moviment dels drets civils que va consagrar el dret al vot en la dècada dels 60.

Els analistes consideren possible que en aquests comicis el 40% de l'electorat voti de manera anticipada, una opció que cada vegada ofereixen més estats.