Clinton i Trump, dos estils més antagònics que mai, lluiten per la Casa Blanca

La candidata demòcrata ha comptat amb el suport del seu partit, mentre que el republicà ha patit fortes crítiques dels líders de la seva formació

06.11.2016 | 06:30

Tan antagònics com el dia i la nit són els fulls de ruta que han seguit la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump per intentar assolir el mateix objectiu: la conquesta de la Casa Blanca en les eleccions de dimarts que ve, 8 de novembre. Poques vegades en la història, els Estats Units s'han vist abocats a triar entre dos candidats amb personalitats i trajectòries tan dispars per exercir el càrrec polític amb més poder del món. Clinton, filla d'un botiguer de Chicago, i Trump, hereu d'un imperi immobiliari a Nova York, van llançar els seus desafiaments presidencials l'any passat amb estils molt diferents.
Amb dilatada experiència política, l'exprimera dama, exsenadora per Nova York i exsecretària d'Estat va anunciar el 12 de juny de 2015 la seva candidatura presidencial pel Partit Demòcrata. "Em presento a la Presidència. Cada dia els nord-americans necessiten un lluitador, i jo vull ser aquesta lluitadora. Em llanço a fer campanya per aconseguir el seu vot", va afirmar Clinton en un vídeo de dos minuts emès al seu web oficial després del l'intent fallit de 2008, quan Barack Obama li va prendre la nominació presidencial.
Dos mesos després, el magnat i estrella televisiva Donald Trump, tot un "foraster" de la política, camp en el qual mai ha ocupat un càrrec, va oficialitzar les aspiracions al ritme del llegendari himne de Neil Young Rockin' In The Free World. "Dames i cavallers, entraré oficialment en la contesa per ser president dels EUA, i farem el nostre país gran de nou", va dir Trump en un discurs de 45 minuts, flanquejat per la seva família i davant de centenars d'assistents, en un dels seus gratacels novaiorquesos. A partir d'aquí va començar una batalla molt desigual cap a la Casa Blanca: d'una banda, Clinton, amb totes les travesses a favor i el suport incondicional del partit; i de l'altra, Trump, amb tots els pronòstics en contra i el rebuig de la seva pròpia formació política.
En la disputa per la nominació presidencial demòcrata, l'exsecretària d'Estat d'Obama només va tenir al davant dos rivals importants, el septuagenari senador per Vermont Bernie Sanders i el descafeïnat exgovernador de Maryland Martin O'Malley. Poc després de començar, l'1 de febrer d'enguany, a Iowa, el període d'eleccions primàries i els caucus (assemblees electives) per designar els candidats a la Casa Blanca, O'Malley va llançar la tovallola i va deixar via lliure a Clinton i Sanders, autoproclamat "demòcrata socialista". Tot i que ningú donava ni un cèntim per un polític veterà, rondinaire i relativament desconegut com Sanders, la promesa d'una "revolució política" i les seves diatribes contra Wall Street van galvanitzar milions de joves i van posar Clinton en dificultats.
No obstant això, l'exsecretària d'Estat va confirmar tots els auguris: va guanyar les eleccions primàries al juny i va fer història en convertir-se en la primera dona que aconseguia la nominació a la Casa Blanca per un gran partit als EUA.
Més rocós es va revelar el camí cap a la candidatura presidencial de Trump, el paladí de la "incorrecció política", que es va enfrontar a 16 aspirants, entre els quals noms de tant pedigrí republicà com Jeb Bush, Marco Rubio o Chris Christie. Amb un discurs populista farcit d'insults cap als rivals i cap a grups com els immigrants i els musulmans, el magnat va arribar al cicle de primàries com a favorit en les enquestes, per sorpresa de la classe política, els analistes i la premsa.
Com fitxes de dòmino, els rivals de Trump van anar caient fins a les eleccions republicanes del maig a Indiana, on els seus dos últims adversaris, el senador per Texas Ted Cruz i el governador d'Ohio, John Kasich, van rendir-se i van abandonar la pugna. "Lluitarem contra Hillary Clinton, ella no seria una gran presidenta", va etzibar llavors el magnat immobiliari, que va guanyar-se la nominació presidencial amb una xifra rècord de més de 14 milions de vots.
A finals de juliol, Clinton i Trump van acceptar la candidatura a la Casa Blanca en les respectives convencions nacionals dels seus partits, que, un cop més, van respondre a guions oposats. Mentre l'exprimera dama es va donar un bany de masses a Filadèlfia, acompanyada per la cúpula demòcrata amb el president dels EUA, Barack Obama, al capdavant, l'empresari Trump va evidenciar a Cleveland la seva solitud en el Partit Republicà, l'aparell del qual va marcar distàncies amb un candidat que havia traspassat massa línies vermelles.
Des de llavors, Clinton i Trump han protagonitzat una de les campanyes presidencials més desagradables que es recorden al país de les oportunitats, una realitat palpable en la crispació dels seus tres debats televisats.
Com a condiment de la campanya, els dos aspirants també han hagut de fer front a escàndols sonors que, inicialment, van perjudicar més el multimilionari, tal com van reflectir els sondejos d'intenció de vot, liderats per la postulant demòcrata durant bonba part de la campanya.
En tot cas, Clinton ha hagut d'enfrontar-se amb el controvertit ús d'un servidor privat de correu electrònic per a missatges oficials quan exercia de secretària d'Estat (2009-2013). L'FBI reobria a pocs dies de les eleccions la investigació del cas, un fet que ha provocat que els dos candidats arribin als comicis gairebé empatats en els sondejos.
En el cas de Trump no resulta fàcil enumerar la seva llarga llista d'escàndols, si bé destaca la recent emissió d'un vídeo enregistrat el 2005 en el qual el multimilionari fa comentaris grollers sobre les dones i que va desencadenar una tempesta política.
Malgrat les diferències, Clinton i Trump sí que coincideixen en una cosa que revelen totes les enquestes: són els dos candidats presidencials més impopulars de la història moderna dels EUA.
Tot i que els EUA estan conformats per 50 estats, només un grapat són els encarregats de marcar la diferència en les eleccions presidencials, i aquest any, a tot just uns dies dels comicis, l'atenció està posada especialment en els coneguts com a estat "frontissa": Nevada, Iowa, Ohio, Carolina del Nord i Florida acostumen a ser les circumscripcions protagonistes en la recta final de la campanya electoral, territoris on tant Trump com Clinton han abocat els seus esforços.
Florida, amb 29 vots electorals, ha estat un dels estats més controvertits de les últimes dècades. La seva composició demogràfica és molt complexa i molts analistes creuen que la decisió dels ciutadans d'aquella regió pot ser la que veritablement decideixi la contesa electoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Rivas celebra el fet de poder tornar a casa amb els nens.
Juana Rivas queda en llibertat després de declarar davant el jutge

Juana Rivas queda en llibertat després de declarar davant el jutge

La dona que es nega a entregar els seus fills a l'exmarit condemnat per maltractar-la torna a casa...

Carrascosa torna a València vuit anys després

Carrascosa torna a València vuit anys després

María José Carrascosa, l'advocada espanyola que va passar vuit anys a la presó a Nova Jersey...

La Xunta tindrà la tutela del nadó que el pare es va endur després de matar la sogra

La Conselleria de Política Social de la Xunta, a través de la Direcció...

Bildu suspèn la manifestació de suport al procés sobiranista català

EH Bildu ha decidit suspendre la manifestació que va ser recentment convocada per a aquest...

Maduro demana una ordre internacional de crida i cerca contra l´exfiscal

Luisa Ortega abandona Colòmbia per dirigir-se al Brasil quatre dies després d'arribar a Bogotà

L´autòpsia de la nena morta a Màlaga descarta que patís una agressió sexual

Totes les dades porten a pensar que va perdre la vida en ser atropellada per un tren entre les...

Enllaços recomanats: Premis cinema