Mikel Irastorza posa l'últim nom a la lluita sense treva que plantegen les forces de seguretat per rubricar l'epíleg d'ETA, pràcticament aniquilada, encara que encara queden línies per escriure el final: atrapar una dotzena d'alliberats; controlar la dissidència i assolir el desarmament definitiu.
"Cada dia que passa ETA compta amb menys armes, amb menys terroristes i amb menys força", han ressaltat fonts de la lluita antiterrorista, que posen l'accent en els cops que des de fa dos anys la Guàrdia Civil ha assestat al terrorisme domèstic, colpejat en tots els seus fronts: des del logístic fins a les seves cúpules, passant per les seves estructures de suport.
En aquest context, el juliol de 2015 la Guàrdia Civil i la Direcció general de Seguretat Interior (DGSI) francesa van acabar amb l'aparell tècnic i logístic encarregat del segellat dels zulos i dipòsits d'armes i van detenir els seus dos capitosts, Iñaki Reta Frutos i Xabier Goienetxea. Dues operacions més dirigides contra la logística de la banda van permetre descobrir dos dels zulos d'armes més importants: el primer arsenal era localitzat per les forces i cossos de seguretat a Biarritz el maig de l'any passat i, el segon, al nord de París, l'octubre d'aquest any. A aquestes actuacions se sumen les operacions denominades "Escac" i "Mat", també de la Guàrdia Civil, contra l'anomenat "front de presons", és a dir, contra les estructures de suport de la banda. Potser el cop més fort des de l'anunci del final de la violència hagi estat la desarticulació de la cúpula d'ETA, l'any passat, els arrestos de Pla i d'Iratxe Sorzábal. Un revés que va obligar a l'escapçada organització a confiar el lideratge a Irastorza.
Les fonts de la lluita antiterrorista creuen que Irastorza, sense causes pendents a Espanya, era l'encarregat de gestionar el material del que disposa la banda i de controlar els zulos dels etarres davant un possible gest de lliurament d'armes. A més, Irastorza podria ser la persona que hauria provat de trucar a les portes del Govern francès per negociar la situació dels presos etarres després de les ?reiterades negatives de l'Executiu de Mariano Rajoy de parlar-ne.
Després d'aquest nou cop policial a la cúpula, però, les forces de seguretat no abaixen la guàrdia i asseguren que seguiran actuant en tots els fronts per signar escriure al més aviat possible l'epitafi de la banda. I, tot i que de moment no preocupa massa, no perdran de vista la dissidència que, com en qualsevol altra organització, treu el cap al si d'ETA. Forces policials tentes, per tant, fins a l'anhelat final.
"Acció policial" i més
En aquest sentit, el Govern basc assegurava ahir que l'acció policial tot i que "ha estat i és necessària" contra ETA, "no és suficient" per a la "desparició definitiva" de la banda terrorista, a la qual, d'altra banda, convida a "l'autodissolució". L'Executiu en funcions del lehendakari Iñigo Urkullu es pronunciava en aquests termes un cop coneguda la detenció de Mikel Irastorza. És "summament convenient que (la banda) prengui una decisió d'autodissolució de cara a la normalització política i a la convivència" a Euskadi, insitia el Govern basc. "En el cas d'una organització que ha decidit abandonar la violència de forma definitiva, l'autodissolució és el factor que millor garanteix el final definitiu del terrorisme i de les seves seqüeles potencials", argumenta el govern. El líder de EH Bildu, Arnaldo Otegi, creu que la detenció d'Irastorza constitueix un prova més que a Espanya "hi ha un Govern al qual no li interessa la pau".
