Amb el nomenament de María Dolores de Cospedal com a ministra de Defensa, Mariano Rajoy premia una lleialtat a tota prova demostrada en els últims anys des de les entranyes de Génova. Ara, l'altra «número dos» de Rajoy, la del PP, dóna el salt al Govern. I és que el Gabinet tindrà a partir d'ara les dues dirigents polítiques que han flanquejat sempre Rajoy: Soraya Sáenz de Santamaría a l'Executiu i Cospedal al PP. Només que la secretària general ja no estarà només en un, sinó en els dos grans espais de decisió.

Caldrà veure si després del Congrés del PP, que previsiblement se celebrarà a inicis de 2017, Cospedal manté el tàndem de càrrecs i segueix sent la mà dreta del líder en el partit. En el seu entorn defensen que és possible, perquè altres secretaris generals van ser també ministres al mateix temps. Així va passar amb Francisco Álvarez Cascos i Javier Arenas.

María Dolores Cospedal sempre ha donat a entendre que la Secretaria General del PP és el lloc en el qual vol seguir. «Estic molt bé on sóc», deia dijous passat, durant el debat d'investidura, als passadissos del Congrés. Però des del seu desembarcament a la cambra baixa després de les eleccions generals de desembre, pocs en el partit dubtaven de la seva entrada al Govern.

Tota una recompensa per a qui porta vuit anys dirigint una organització política que ha tingut moltes llums -electorals- però també moltes ombres -de corrupció-, que encara avui enfosqueixen el PP. Amb ella a la Secretaria General va aconseguir el PP les històriques victòries electorals de 2011. Primer a les eleccions municipals i autonòmiques i després a les generals, que li van donar a Mariano Rajoy el Govern amb una folgadíssima majoria absoluta.

Però aviat van arribar els mals temps per al PP, i no només pels retrets a les mesures dràstiques de l'Executiu per aturar la crisi. Els casos de corrupció en el partit ho van entelar tot. A Cospedal li va tocar donar la cara defensant el partit i el seu líder davant més d'un terratrèmol, especialment el provocat per la trama Gürtel.