Des de la segona guerra poca gent a Europa -excepte quan existien la Unió Soviètica i els partits comunistes- dubta del paper benèfic dels Estats Units. Sense Roosevelt i Truman potser París seria nazi. I després, sense l'OTAN, podia haver quedat en poder de Stalin. Washington ha estat no només la capital de la democràcia sinó d'un país clau en les llibertats i en el progrés econòmic. Allà Roosevelt va ser el primer a aplicar mesures keynesianes contra la crisi del 29. Recordo que Manuel Jiménez de Parga deia que la influència d'Amèrica en les nostres vides era tan alta que tots els europeus haurien de votar a les presidencials. No és així, però sota mandats republicans -Eisenhower, Nixon, Reagan, els dos Bush- o demòcrates -Kennedy, Johnson, Carter, Clinton-, Amèrica ha liderat el món occidental. Bé, tot i greus errors com l'Iraq. Però ara hi ha alarma. Donald Trump, contra la voluntat dels dirigents republicans i amb un programa que cavalca entre l'extrema dreta i el populisme busca-raons, no només va guanyar les primàries del seu partit sinó que és a 3 punts (48% a 45%) de Hillary Clinton segons l'enquesta de dijous de The New York Times i, encara que no probable, pot convertir-se en el 45è president dels EUA. Hi ha inquietud i inclús pànic i la borsa americana arrossega jornades de pèrdues des que el marge de les enquestes -després de la nova i estranya investigació de l'FBI sobre els correus electrònics de Hillary Clinton- es va estrènyer. Obama no va dubtar dijous a Carolina del Nord, on es detecta una menor mobilització del vot negre que fa quatre i vuit anys, a referir-se a Trump com el candidat del Ku Klux Klan i advertir que, si guanyava, perillaven els progressos dels últims anys. I Le Nouvel Observateur, setmanari de l'esquerra francesa, titula: "Per què Amèrica s'ha tornat boja?". No hi ha una única causa. Vuit anys d'Obama han d'haver ennuegat a alguns, Hillary és polèmica i fa olor d'establishment... però la raó principal és que fins i tot en la primera potència econòmica molts treballadors blancs tenen por a la pèrdua d'ocupació causada per la globalització. Protesten contra que el que abans es produïa a Amèrica ara es fabriqui a la Xina. La globalització crea riquesa però també genera angoixa, fins i tot als EUA, que té un atur del 5%. Té molt a veure amb el que passa en països europeus (la França de Le Pen) i fins i tot, amb formulació diferent, a Espanya. La digestió de la globalització, unida a les conseqüències de la crisi del 2008, és la gran assignatura pendent de les democràcies. Esperem que Amèrica no ens escupi una pèssima notícia i només hàgim de prendre nota de l'avís.