El 20 de juny del 1969, un mes abans que Armstrong trepitgés la Lluna, el setmanari nord-americà Life va publicar «Curs del 69», article amb declaracions de tres universitaris acabats de llicenciar. Al trio figurava Hillary Rodham, una jove de Chicago de 21 anys que dies enrere havia rebut 7 minuts d´aplaudiments per un discurs de graduació en el qual, amb ímpetu seixantavuitista, havia rebatut els punts de vista conservadors del senador que l´havia precedit en el faristol de la cerimònia. Life tirava 8,5 milions d´exemplars i quan, al cap de poc, aquesta filla d´un comerciant de teles va ingressar a Yale per sumar Dret al seu grau de Polítiques, ja era una petita celebritat batejada com «la veu de la seva generació».
Per aquells dies, Donald Trump, un any més gran que Rodham i graduat en Econòmiques, arrencava en el sector immobiliari de la mà d´un pare que dividia el món en depredadors i perdedors. Nét d´alemanys i fill d´escocesa, Trump havia crescut en una mansió del districte novaiorquès de Queens batejada com «Tara» i, cap als 13 anys, era definit com «un bocamoll pinxo». El seu progenitor, propietari de blocs de pisos de lloguer per a classes mitjanes en districtes perifèrics de la capital del món, va decidir que l´Acadèmia Militar de Nova York modelaria els seus instints. D´allà en va sortir als 18, convertit en capità i aureolat per l´anuari escolar com el cadet que «lligava» més. Als 25 ja havia pres el control de l´empresa paterna i es llançava a conquerir Manhattan.
A partir d'aquí, la vida dels dos contendents que avui lluiten per assolir la presidència dels Estats Units (EUA), ja és més coneguda.
La demòcrata Hillary, a qui els seus companys de col·legi admiraven fins al punt d´augurar que es casaria amb un senador, va treballar a la comissió del Congrés que va investigar el Watergate i, després de la dimissió de Nixon el 1974, quan tothom li assignava un brillant futur a Washington, va marxar a Arkansas i es va casar amb Bill Clinton, el seu xicot de Yale, que iniciava la seva carrera política en el seu remot estat natal. Després, a més d´esposa enganyada, va ser primera dama d´Arkansas i dels EUA, fallida propulsora de la reforma sanitària, senadora i secretària d´Estat.
Per la seva banda, Trump, el populista incrustat a les files republicanes, es va aliar a principis dels 70 amb l´advocat Roy Cohn, una de les mans dretes del senador McCarthy en els anys de la caça de bruixes. Cohn li va ensenyar a treure partit del seu instint depredador a la selva dels negocis aplicant la màxima de no admetre mai una equivocació ni una derrota. La seva reeixida penetració a Nova York, del braç de la model Yvana Zelnícková, va culminar el 1980 amb l´erecció de la Torre Trump. Fita entelada pel rebuig que li va prodigar l´aristocràcia novaiorquesa, que sempre li va retreure certa falta de classe. Després va venir la fallida, la recuperació i 14 anys d´èxit televisiu al capdavant del reality L´aprenent. Molts vaivens, una fortuna calculada entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars i, al final, el somni de la Casa Blanca.
Un tret comú, i sense precedents, dels dos contendents d´avui és que, molt abans de llançar-se a l´aspra i bruta cursa electoral del 2016, ja eren polèmiques celebritats mundials. També els uneix el fet de figurar entre els aspirants més madurs que es recordin: ell té 70 anys; ella 69, l´edat de l´avi Reagan en arribar a la Casa Blanca. Celebritat polèmica i maduresa que desemboquen en una tercera nota: tots dos provoquen gran rebuig. Clinton concitava diumenge un 55,3% d´opinions adverses (13,8% més que les favorables), mentre Trump s´enfilava al 57,8% (19,2% més que suports).
El perquè del rebuig a Trump s´allotja en qualsevol llista d´escàndols de campanya. Serà difícil trobar un sector de la població, des de l´establishment als immigrants, al qual no s´hagi atacat, amb excepció dels obrers i camperols blancs. Pel que fa a Clinton, brillant estudiant i hàbil cap de gabinet a l´ombra durant anys, les paraules claus són fredor, secretisme i vella guàrdia. Els seus amics d´infància afirmen que la mala relació entre els seus pares la va tornar reservada. Els seus companys de l´època en la qual investigava el Watergate apunten que els passadissos del Congrés li van inculcar secretisme. Els analistes de la carrera dels Clinton afegeixen, en fi, que la seva pell de gel es va veure endurida pels vaivens polítics de Bill i per la seva afició a unes aventures amoroses que van saltar als mitjans i a les tribunes del Congrés. Per tal com, un i altra han estat mig segle col·leccionant enemics que ara els gratifiquen amb els epítets d´aventurer franctirador i política corrupta al servei de Wall Street.
Més enllà dels trets comuns, hi ha els programes. El de Trump és més impredictible, en part perquè se´l reserva, en part perquè la improvisació ha estat el seu combustible de campanya. En suma, recull l´herència «neocon» en el socioeconòmic i en la voluntat d´enrobustir l´aparell militar, tot i que defensa l´aïllacionisme. El de Hillary es basa en l´agenda dels vuit anys d´Obama, a la qual imprimirà un caràcter més robust en política exterior, mantenint l´impuls de redistribució social a l´interior i accentuant-lo respecte a les dones i nens, dos grans eixos de la seva carrera política.
En tot cas, les seves propostes xoquen en punts clau. Trump proposa rebaixes d´impostos a famílies i empreses per enfortir una recuperació econòmica que menysprea per feble. Clinton pretén augmentar la pressió fiscal a les rendes altes per finançar programes de renovació d´infraestructures, energies netes, educació i sanitat. El seu gran repte, que intentarà en els primers cent dies si els demòcrates aconsegueixen el Senat, és la reforma migratòria, que xoca amb el Mur de Mèxic que imagina Trump. A l´exterior, on Trump resulta més que erràtic, Rússia, les aliances i el lliure comerç marquen les diferències més grans. Són conegudes les simpaties del magnat per Putin i la seva voluntat d´afluixar llaços amb Europa, Japó i Corea del Sud, a més de renegociar els tractats comercials, els acords sobre el clima i els processos d´aproximació a l´Iran i Cuba. Clinton es proposa mantenir la duresa davant la sancionada Rússia, reforçar la col·laboració amb els aliats i esperonar el lliure canvi, encara que hagi fet marxa enrere en l´acord Transpacífic, en íntima vinculació amb el seu desig, encoratjat pel Pentàgon, d´ancorar als EUA a un Orient Mitjà sacsejat per la crucial carnisseria siriana.
Les enquestes nacionals insistien diumenge a la nit en un empat tècnic, lleument favorable a Clinton. Amb tot, la seva posició és més sòlida en la majoria de la dotzena d´estats on es resoldrà la partida. Guanyi qui guanyi, farà Història. Clinton per ser la primera dona al capdavant dels EUA, després d´haver estat a més primera dama, i per aconseguir un tercer mandat demòcrata sense precedents des dels cinc que van encadenar Roosevelt i Truman (1933-1953). L´aprenent de bruixot Trump, per seure al Despatx Oval sense tenir cap experiència política. Els daus estan a l´aire i mig planeta escruta com voltegen.
