I si realment tenim el que ens mereixem?

«Davant d'una mateixa situació inesperada potser seria bo plantejar-se si de debò ens fem les preguntes correctes»

10.11.2016 | 09:48

Vagi per davant que jo havia pronosticat una victòria clara per a la candidata demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, així que el primer sorprès he estat jo. Reconegut això, no paro de llegir opinions a les diferents xarxes socials de persones que asseguren no ser capaces d'entendre com ha pogut guanyar algú com el candidat republicà, Donald Trump, de la mateixa manera que vaig llegir molta gent a qui li semblava impossible la victòria del Partit Popular a les eleccions generals a Espanya, l'opció del no en el plebiscit sobre el procés de pau amb les FARC a Colòmbia o el sorprenent triomf del Brexit al Regne Unit. En aquest sentit, davant d'una mateixa situació inesperada que s'ha produït a països molt diferents i en situacions que no tenen res a veure, potser seria bo plantejar-se si de debò ens fem les preguntes correctes davant aquests resultats.

I si a la majoria dels nord-americans no els importa que Trump hagi amagat part de la seva fortuna a la Hisenda dels Estats Units, menyspreï els immigrants il·legals i consideri les dones simples objectes sexuals? I si als immigrants amb papers als EUA no els preocupa en absolut el que els pugui passar als que no en tenen? O encara més, i si el que realment volen és que siguin deportats els que ja són al país o que no puguin entrar de forma il·legal els que tenen intenció de fer-ho?

Paral·lelament, i si a una part important dels ciutadans espanyols tant els fa que el PP sigui un partit esquitxat per la corrupció? I si als britànics els feia més ràbia sotmetre's als dictats de Brussel·les que por la incertesa de no estar sota la suposada protecció de la Unió Europea? I si la majoria dels ciutadans colombians no volien que els assassins dels seus familiars, amics o simples compatriotes es beneficiessin de subsidis a canvi de deixar les armes mentre ells tenen veritables problemes per arribar a final de mes?

En definitiva, i si els votants que fa mesos que sorprenem l'opinió pública políticament correcta amb les nostres decisions davant les urnes -que no ens hem atrevit a confessar als enquestadors- no som millors que els polítics que ens governen? I si realment tenim el que ens mereixem? Potser val la pena dexar de sorprendre'ns i queixar-nos i assumir-ho...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema