El republicà Donald Trump va guanyar contra tot pronòstic la presidència dels Estats Units, una victòria que va celebrar amb un discurs de mà estesa als nord-americans i al món. Trump, un magnat immobiliari aliè a la política fins fa poc més d'un any, va aconseguir superar els 270 vots electorals necessaris per arribar a la Casa Blanca i va tirar així per terra el somni de la demòcrata Hillary Clinton de convertir-se en la primera dona presidenta dels Estats Units.
El polèmic empresari va aconseguir la seva victòria en imposar-se en la majoria dels estats clau, en certs casos en contra de totes les previsions, com Ohio, Florida, Carolina del Nord, Iowa o Pennsilvània. Clinton va perdre a més en altres estats que hauria d'haver guanyat, com Michigan i Wisconsin, que en teoria eren feus demòcrates.
Els republicans es van apuntar una altra gran victòria en les eleccions legislatives en conservar el control de les dues cambres del Congrés dels EUA, cosa que permetrà a Trump un còmode mandat a la Casa Blanca.
En parlar per primera vegada com a vencedor en un cèntric hotel de Nova York, el president electe va adoptar un to més conciliador i va advocar per tancar «les ferides de la divisió», alhora que va prometre bones relacions amb altres països. Lluny del seu discurs nacionalista, proteccionista, xenòfob i populista de la campanya, Trump va dir que serà un «president per a tots els nord-americans» i va allargar la mà als seus detractors. «Els demano la seva orientació i la seva ajuda perquè puguem treballar junts i unificar el nostre gran país», els va dir.
També va tenir paraules d'agraïment per a Clinton, a la qual va felicitar pel seu dur treball durant la campanya i durant tota la seva carrera. «Hillary ha treballat molt de temps i molt dur, i li devem una gran gratitud pel seu servei al nostre país», va assenyalar.
La victòria de Trump, que va aconseguir monopolitzar el vot de la classe mitjana, obrera i rural nord-americana i unir la frustració d'aquest sector contra els polítics tradicionals de Washington, que encarnava en la seva rival, no va causar un daltabaix en els mercats.
La victòria de Trump va ser facilitada pel creixent grup dels descontents amb la política tradicional, que no va aconseguir frenar el vot llatí i la mobilització de la població hispana, com esperaven els analistes. John A. García, professor de l'Institut d'Investigació Social i Centre d'Estudis Polítics de la Universitat de Michigan, va explicar que els atacs de Trump «van ajudar a mobilitzar els llatins a registrar-se i votar en nivells més alts que en anteriors eleccions presidencials», i va destacar la seva influència perquè Clinton guanyés els estats de Colorado, Nou Mèxic i Nevada.
No obstant això, l'expert va dir que amb la victòria de Trump s'obre un escenari per als hispans en el qual està per veure si «les pitjors pors i preocupacions sobre el clima antiimmigrant i antillatí donaran com a resultat polítiques que minen el progrés dels llatins per tenir una vida millor als EUA».
Un país dividit
En tot cas, la victòria de Donald Trump ha revelat les múltiples plaques tectòniques d'un país profundament dividit i que ha acabat rebutjant la política tradicional i dècades de neoliberalisme econòmic. Cadascuna de les meitats de l'electorat (59 milions que van votar per Clinton i 59 milions que ho van fer pel polèmic magnat) estan definides per línies molt clares que dibuixen un país amb dues realitats i dues visions contraposades.
Trump va destrossar les previsions mobilitzant un nombre rècord de blancs a les urnes, va desactivar el tallafocs hispà dels demòcrates en aconseguir gairebé un terç del vot llatí per fer-se amb Florida i va il·lusionar com mai a Pennsilvània, Ohio i Wisconsin per trencar el «mur blau» del Mig Oest que feia confiar l'equip de Clinton en la victòria.
Els demòcrates han obtingut el seu pitjor resultat electoral des de 1988, capcots i preguntant-se com un home sense experiència en càrrecs polítics -i amb una campanya que a l'inici era un caos- va aconseguir imposar-se en els comicis sense seguir les regles tradicionals del manual de màrqueting polític.
Trump va superar els 270 vots electorals necessaris per guanyar els comicis i acumula, de moment, 289 dels 538 compromissaris del Col·legi Electoral a l'espera que s'oficialitzi el recompte en els estats de Michigan i Nova Hampshire, ja irrellevants. Clinton (amb 228 vots electorals) només pot presumir d'haver vençut a Nevada i Colorado, perquè gairebé perd Virgínia i no va complir les expectatives que la posaven per davant a Carolina del Nord, Pennsilvània o Michigan.
En gairebé l'única cosa en la que van encertar els analistes polítics, els mitjans de comunicació, els demògrafs i les enquestes va ser en que el vot més fidel de Trump seria -com va ser al final a la pràctica- el de l'home blanc de mitjana o baixa formació, de zones rurals i classe treballadora.
