El món ha viscut una transformació espectacular en les últimes dècades fins al punt que la globalització semblava imparable. Fins ara. El referèndum del Regne Unit a favor de la sortida de la Unió Europea -el famós Brexit- o la recent i també inesperada victòria del republicà Donald Trump a la presidència dels EUA, en són alguns exemples. I són tan reals, encara que costi de creure, que cal preguntar-se si alguna cosa està canviant en aquest món.
Experts en ciència política ho valoren com una "desglobalització", un "tancament dels països" que tornen cap al "proteccionisme". Els motius són varis, però en destaquen la incapacitat dels partits polítics tradicionals per evitar la crisi i les seves conseqüències. I com que no se n'han sortit, això ha dut a una crisi del sistema on les noves figures emergents utilitzen fórmules antigues i que "funcionen", com "replegar-se". Sintonitzen així amb el "malestar" de la població que, davant la previsió de mantenir els ajustos i polítiques de sempre, opten per allò que "els fa menys por i sentir-se més segurs": mirar cap a dins i rebutjar allò de fora.
El consultor en comunicació política Pau Canaleta considera que sobretot està canviant el mapa polític internacional. "Les democràcies occidentals d'aquests darrers 25 anys estan en crisi, el mapa polític s'ha trencat com un puzle i han emergit nous actors", explica, motivat per la crisi. "Aquests partits que fins ara han estat gestionant la majoria de democràcies, no van poder preveure la crisi i evitar les seves conseqüències" fent que "les classes mitjanes en bona part ara els hagin abandonat".
Quan es comença a notar la crisi, diu, "s'opta pel de sempre, l'alternança". Però quan "veuen que amb l'alternança s'han de mantenir ajustos, retallades i continuar pagant els de sempre, és el moment ideal perquè sorgeixin nous partits" i "nous lideratges", "que no necessàriament han de ser populistes", que "sintonitzen més amb aquest malestar" i "posen en qüestió el sistema", diu Canaleta.
En el cas de Trump, en un país on s'ha sortit "bastant bé de la crisi", s'ha imposat "la lògica electoral (després de 8 anys de demòcrates tocava republicà) i del sentiment de les classes mitjanes a tot occident (vinculat a la globalització, multiculturalitat, immigració...), que senten que perden el seu país", afirma. Canaleta parla del que a França en diuen "despossessió". "Pensen que estan perdent pes al món, al seu país... i als EUA és el que ha passat". Es passa d'un "eix esquerra-dreta" a un eix "obertura-tancament" i els partits "en la línia de tancament i tornar al proteccionisme són els que tenen més bons resultats".
Per tant, conclou, "anem cap a la desglobalització". Un moviment "transversal" de "nostàlgia" i "por al que arriba" -la immigració, deslocalitzacions, refugiats...- on l'"opció més fàcil és el "replegament". Un moviment "reactiu" que Canaleta està convençut que durarà un temps i serà "cíclic" deixant "algunes conseqüències". "El problema és que tornarem a un ordre més tranquil, com als anys 90, però el mapa polític serà totalment diferent i més complex", sobretot a Europa, rebla Canaleta, amb partits que irrompen i que "segurament seran els que gestionaran les pròximes dècades".
També Xavier Pastor, politòleg i expert en conflictes públics, considera que els països "es pleguen cap a dins", una situació que observa des de l'experiència del passat. "No es planteja res que no s'hagi plantejat en el passat", afirma.
La globalització va fer que les fronteres, els moviments de persones i les proteccions econòmiques "fossin més flexibles". I malgrat que "no es poden posar portes al camp", formacions polítiques "proposen el replegament cap a dins en base a uns valors conservadors", afegeix Pastor. "Davant una situació d'incertesa política, d'haver provat coses i veure que no ens en sortim", es busca "allò que és més senzill, instintiu" i "que et fa sentir menys por i més segur".
Ara bé, les fórmules no són innovedores. Posa d'exemple la idea del mur de Trump entre els EUA i Mèxic. "Ja s'ha fet a Israel, és una idea repetida d'un valor de tancar-se, replegar-se cap a la tribu, al clan, la pertinença i el no barrejar-nos". El mateix amb les grans idees d'obra pública de Trump. Ja "es va donar als Estats Units amb Herbert Hoover, president en època de la gran crisi" quan es va fer la presa Hoover", una de les grans obres públiques, recorda Pastor.
El conflicte amb el president electe és "la manera com diu les coses" però, per la resta, Trump és el resultat d'uns temps en què no s'ha sabut "com encarar molts problemes i conflictes i es busquen les fórmules clàssiques i antigues".
Amb tot, Pastor admet que aquestes situacions es donaven quan la crisi apareixia i, ara, "la sensació és que estem sortint-ne". Per això, "em preocupa que la política que hauria de tenir un paper de recuperar protagonisme, de gestionar situacions problemàtiques o conflictives" té un "paper pobre", sense "solucions innovadores". "Alguna cosa no fem bé quan la societat posa el fre de mà" i fa "que en la política triomfin aquestes idees".
Pastor desconeix si la desglobalització serà cíclica però "sí sé que s'està donant" i, a més, en un moment on s'està contagiant. "S'està donant un clima i sentiment social i polític que ara és el moment de tancar-se", però per "recuperar no se sap què", en comptes de pensar en "tot el que hem avançat en els últims anys".
