França commemora els atemptats de París un any després de la tragèdia

El país seguirà en estat d'emergència com a mínim fins que passin les eleccions a la presidència, la primavera del 2017

14.11.2016 | 07:10
El president francès i l´alcaldessa de Paris descobrint la placa commemorativa a la sala Bataclan.

França va commemorar oficialment ahir el primer aniversari dels atemptats yihadistes de París, amb homenatges a cada un dels escenaris de les matances, conscient que l'amenaça terrorista durarà. El president francès, François Hollande, va recórrer tots els escensaris en els quals 130 persones van ser assassinades i centenars van resultar ferides, començant per l'Estadi de França i acabant a la sala Bataclan.
A l'Estadi de França es va produir l'únic discurs del dia, a càrrec d'un dels fills de Manuel Dias, la primera persona que va morir als atemptats, el qual va assenyalar que el seu pare no hauria volgut que el seu record estigués associat a l'odi. Per aquest motiu el seu discurs va acabar amb un crit de "Visca la tolerància, visca la intel·ligència, visca França!".
El cap d'Estat va seguir amb les cerimònies, acompanyat de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, a les terrasses i restaurants on els terroristes van tirotejar o van fer explotar els seus cinturons d'explosius la nit del 13 de novembre de 2015 (Carrillon, Petit Cambodge, Bonne Bière, Comptoir Voltaire i Belle Équipe).
L'última etapa va ser al Bataclan, la sala de festes que va registrar la major massacre (90 morts) i que dissabte a la nit va reobrir les seves portes, després d'un any de reconstrucció amb un concert del cantant britànic Sting, carregat d'emoció pels supervivients i familiars de les vícitimes que hi van assistir.
Al Bataclan, com en els llocs precedents, Hollande va repetir la mateixa seqüència: primer descobrir una placa commemorativa, després un home i una dona van llegir els noms de les 90 persones que van ser assassinades allà, i al final va posar una corona de flors i es va guardar un minut de silenci. Durant els actes, Hollande també va poder conversar breument, per manifestar-los el seu reconeixement, amb alguns dels professionals que van intervenir la nit dels atacs, com policies, bombers o personal sanitari.
Posteriorment es va celebrar un acte obert al públic -les cerimònies oficials havien estat rodejades d'un fort dispositiu de seguretat-, es van deixar anar desenes de globus de colors davant l'Ajuntament del districte XI de París, com a símbol del caràcter divers de les víctimes.
A la tarda els actes van continuar i es va celebrar una missa d'homenatge a la catedral de Notre Dame i es van col·locar tot de llums al canal Saint Martin. També es va demanar als parisencs que posessin espelmes a les finestres de casa seva quan es fes de nit.

Segueix l'estat d'emergència
Després dels atemptats del gener i el novembre del 2015 a París, i de l'atac a Niça el passat mes de juliol, França fa més d'un any que està en estat d'emergència. El primer ministre, Manuel Valls, va avançar ahir en una entrevista a la cadena britànica BBC que l'estat d'emergència es perllongarà el 2017 almenys "uns mesos" fins després de les eleccions de primavera. Tant Valls com Hollande tenen assumit que el país pot tornar a ser objecte de nous atacs de terrorisme integrista.
Per aquest motiu, 10.000 soldats patrullen amb armes de guerra pels carrers, en centres estratègics o sensibles (estacions, aeroports, centres religiosos), per dissuadir i donar un sentiment de seguretat. Un dispositiu de seguretat que també ha pujat en diversos graus en tots els espais públics i oficials, incloses les escoles.
Les noves lleis antiterroristes i l'estat d'emergència permeten mesures com l'expulsió d'estrangers sospitosos de gihadisme, realitzar registres domicilaris sense ordre judicial o limitar els moviments a persones sense passar per la decisió prèvia d'un magistrat.

Un exlegionari sospitós
Segons el diari francès Le Journal du Dimanche, el marroquí Abdelilah Himich, antic legionari francès, és per als serveis secrets nord-americans un dels que des de Síria va concebre els atemptats gihadistes del 13 de novembre de 2015 a París.
La informació hauria estat recollida pel Centre d'Anàlisi del Terrorisme i revelada per la revista nord-americana Sentinel. Segons aquestes fonts, Himich va néixer a Rabat però créixer a Lunel, una població prop de Montpellier, d'on els últims anys han sortit una vintenta de joves per integrar-se a les files gihadistes que combaten a Síria i Iraq.
El 2008, Himich es va allistar a la Legió Estrangera, amb la qual va combatre a l'Afganistan i, fins i tot, va rebre diverses condecoracions abans de ser considerat desertor el 2010. El 2012 va ser condemnat a França per tràfic de drogues en ser capturat amb un quilo de cocaïna, però posteriorment va seguir treballant per a dues empreses de seguretat. Dos anys després va marxar a Síria amb altres joves de Lunel per integrar-se al Front Al Nusra, abans d'enrolar-se a Estat Islàmic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Alarma a l´estació de la ciutat francesa de Nimes per un fals tiroteig

L'estació central de trens de Nimes, al sud de França, va ser evacuada ahir per la...

L´exfiscal de Veneçuela destituïda per l´Assemblea marxa cap a Colòmbia

Luisa Ortega denuncia una «persecusió sistemàtica» del govern veneçolà pel cas dels soborns...

Corea del Nord insta l´Amèrica Llatina a mantenir les relacions

El portaveu nord-coreà assegura que el règim continuarà millorant les relacions amb altres països

El partit del govern israelià suspèn les afiliacions enmig d´una batalla interna

Likud, el partit del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha suspès de forma...

Trump defensa el destituït Bannon i qualifica Clinton de «deshonesta»

Trump defensa el destituït Bannon i qualifica Clinton de «deshonesta»

?El president nord-americà es reuneix amb el seu equip de seguretat nacional a la seva residència...

Enllaços recomanats: Premis cinema