El president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s'han donat temps i han deixat en mans d'una comissió que formaran tres o quatre membres de cada organització la resolució de les seves «discrepàncies» polítiques i orgàniques en un termini de dos mesos. Tots dos van constatar les discrepàncies en la reunió d'hora i mitja que van mantenir a Ferraz, en la qual Iceta va prometre «lleialtat» al pròxim secretari general del PSOE.
Després de la reunió, tots dos van comparèixer per separat per anunciar la creació sense data d'una «comissió d'anàlisi», com la va anomenar Fernández, que serà la que dirà si el PSC ha «excedit» en les seves resolucions la Declaració de Granada que van consensuar tots els socialistes a l'estiu del 2013 i quines conseqüències orgàniques té la decisió dels catalans de desobeir el mandat del Comitè Federal d'abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy.
Pel que fa a la política, Fernández va advertir Iceta que el PSOE no està disposat a anar un pas més enllà del model territorial pactat el 2013. «Granada és un punt d'arribada per al PSOE», va asseverar, davant de les resolucions federalistes aprovades a l'últim Congrés del PSC que parlen de la Declaració de Granada com a «punt de partida».
El president de la gestora va recordar que en aquell document els socialistes van arribar a un acord per «definir la planta política de l'Estat» mitjançant un «procés de federalització», i es va mostrar contrari a «qualsevol cosa que excedeixi» aquests límits i que no accepti que en l'àmbit jurídic-polític «la nació política és una».
«Caldrà acordar si els termes en què s'expressa el PSC en les seves resolucions afecten en l'àmbit juridicopolític la Declaració de Granada i la mateixa Constitució», va destacar, en al·lusió a la defensa d'Espanya com a «nació de nacions».
Iceta, que va voler destacar la voluntat i l'acord entre tots dos per seguir «caminant junts en un projecte polític compartit», va admetre les discrepàncies en la utilització del terme nació, però va assegurar que els socialistes catalans són els «majors defensors» de la Declaració de Granada i de seguir compartint amb el PSOE un «projecte federal per a Espanya».
Segons fonts socialistes, Fernández va reclamar «lleialtat» a Iceta de cara al futur i aquest li va garantir, poc després que la presidenta andalusa, Susana Díaz, acusés els socialistes catalans de «deslleialtat» en una entrevista a Telecinco.
Sobre si la lleialtat del PSC seria extensiva a un PSOE dirigit per l'andalusa Susana Díaz, Iceta va respondre afirmativament i va assegurar en tot cas que els socialistes catalans han «demostrat» durant quaranta anys cap a tots els secretaris generals que ha tingut el PSOE una «lleialtat a prova de bomba».
Pel que fa a les relacions orgàniques que la comissió haurà de revisar, ni Fernández ni Iceta van voler avançar el seu abast ni si suposaria l'expulsió dels representants del PSC dels òrgans de direcció federals, com estableix el «protocol d'unitat» que regeix les relacions entre els dos partits des de 1978.
«En tots dos hi ha una voluntat molt ferma de superar les discrepàncies i superar el problema, i serem capaços de fer-ho», va assenyalar Iceta, mentre que Fernández va advocar perquè el PSOE i el PSC mantinguin la seva «estretíssima vinculació».
Díaz es manté prudent
La presidenta de la Junta va evitar avançar si es presentarà a les primàries per optar a la secretaria general del seu partit, tot afirmant que estarà on els seus companys creguin que és «útil». «Quan arribi el moment, estaré on els meus companys vulguin que sigui, a hores d'ara he de mantenir el respecte i no toca», va dir Díaz, així com va titllar de «classista» que es pugui rebutjar que el seu partit pogués ser dirigit per un andalús.
«Qualsevol socialista d'Espanya té les mateixes possibilitats i em sembla classista que vulguin mirar el socialisme del sud com si fos de pitjor qualitat», va assegurar després de ser preguntada si és conscient que en alguns sectors «de Madrid cap amunt» provoca rebuig que algú d'Andalusia dirigeixi el partit.
Sobre la relació entre el PSC i el PSOE, es va mostrar convençuda que es trobarà una «sortida raonable», però va destacar que per seguir «caminat junts» cal «revisar» les actuals «assimetries». «El que no pot ser és que el PSOE s'assabenti per la premsa del dret a decidir o que s'estava negociant un govern amb Esquerra», va dir.
