Tot just uns minuts després que acabés l'últim ple, es feien públiques les "Normes de Protocol i Actuació per a les Falleres Majors de València i les seues Corts d'Honor", versió actualitzada Exercici 2016-2017. És la primera vegada que transcendeix la sèrie de normes que, en negre sobre blanc, es facilita a les senyoretes i nenes que són triades per al càrrec representatiu. El que, fins ara, era un document privat, passa a ser ara de domini públic per mor de la polèmica suscitada a finals d'estiu, quan a les 144 candidates preseleccionades (72 adultes i 72 nenes), se'ls va llegir i se'ls va obligar a signar, però sense facilitar còpia. Una còpia de la qual sí que disposen i a les 26 que van superar el sedàs final.

Són, en certa mesura, normes de la discòrdia, ja que ha estat un dels arguments utilitzats per un grup de comissions de falles per reclamar la seva revocació i la substitució per "unes normes consensuades i aprovades per l'assemblea general de presidents". Referent a això, el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, va mostrar en l'últim ple la seva sorpresa perquè, segons ha dit, "va ser un tema que en l'última assemblea, es van formular preguntes" les va fer el president d'una de les candidates i habitual opositor a les tesis oficialistes, Rafael Ferrando "" i es van contestar ". Ningú, mai, havia fet cap objecció ni ha exigit participar-hi. Alguns articles són "talla i enganxa" dels que existien anteriorment i el que hem fet és actualitzar el text a la realitat actual "i ha advertit que, per al pròxim exercici, faria una revisió" incloent en la seva redacció persones que hagin estat fallera major de València".

Ahir, el partit Ciutadans va posar pegues al text no per qui el redactava, sinó per no complir "el reglament faller perquè s'han fet d'esquena al secretari administratiu i a l'assessoria jurídica" i no comptar amb l'opinió del ple de la JCF.

Al llarg de 80 articles, es descriu tota la sèrie de drets i obligacions. Normes de comportament, participació en actes, relació amb la Junta Central Fallera, amb els acompanyants i cessió de drets d'imatge. La necessitat de puntualitat, la prudència en les xarxes socials o la conducta en els actes.

I també inclou una completa relació de com vestir de valenciana i de particular. La indumentària tradicional es limita a l'enumeració de complements, ja que, des que es donen els vestits oficials, passen a anar "uniformades". Per això, l'aspecte més cridaner són les normes de vestimenta de particular, molt més extenses i explícites.

"Com a màxima representació de la festa fallera, les corts d'honor han de donar la imatge que s'espera del seu càrrec" és la justificació a la norma general en aquest sentit: "no portar peces excessivament curtes o cridaneres" i amb complet manual sobre "evitar transparències i escots excessius", "utilitzar preferiblement sabata amb taló", "utilitzar colors sobris» o que la faldilla sigui "com a mínim, per sobre del genoll" se sobreentén que és "just per sobre del genoll" .. .

No és una qüestió intranscendent: tradicionalment, els majors exàmens amb elogis i crítiques "al vestuari de les falleres no són a la indumentària tradicional, sinó a la de particular. És ja gairebé mítica l'estrena de la "passarel·la de Canal" en el concurs de "play back", que es converteix en un concurs d'elegància. Per això, en els manaments es recorda que, en aquest cas, "si la indumentària es considera indecorosa, l'acompanyant tindrà la facultat d'obligar-la a canviar-se i, en cas de negativa, i prèvia consulta amb la vicepresidència corresponent, deixar-les als seus domicilis ". Una cosa que ha succeït, al llarg de la història, en comptadíssimes ocasions.