agències/ddg parís
n Els exprimers ministres francesos François Fillon i Alain Juppé seran els dos candidats que s'enfrontaran diumenge que ve per convertir-se en candidats de la dreta francesa en les properes eleccions presidencials. Els resultats de la primera ronda de les primàries van deixar ahir fora de la cursa l'expresident Nicolas Sarkozy. La gran participació ciutadana va desbordar totes les previsions. En total, es calcula que uns quatre milions de persones van participar en els comicis.
Segons els resultats provisionals, Fillon és el més ben posicionat en la cursa, ja que va obtenir un 43,3% dels sufragis enfront del 26,2% de Juppé i el 23,7% de Sarkozy. Quan l'expresident va saber que quedava eliminat, va acceptar la derrota i va demanar el vot per a Fillon en la propera ronda, ja que es troba «més a prop» de les idees d'aquest que no pas de Juppé. De fet, sembla que a Fillon no li faltaran suports, ja que un altre dels candidats que va quedar eliminat, l'exministre Bruno Le Maire, va anunciar també que li donarà suport.
Juppé, alcalde de Bordeus, durant mesos havia estat el preferit en els sondejos, tot i que en les darreres setmanes ja havia vist com el seu avantatge s'anava reduint. En canvi, Fillon va començar enrere i no va ser fins en els darrers dies que els sondejos van començar a predir que podria classificar-se per a la segona volta. Pel que fa a Sarkozy, les enquestes l'havien donat com a segon classificat fins fa pocs dies. L'expresident havia defensat una posició més radical, amb alguns postulats propers als del Front Nacional.
A banda d'ells tres, també havien presentat candidatura els exministres Bruno Le Maire, Nathalie Kosciusko-Morizet i Jean-François Copé, a més del president del partit cristianodemòcrata, Jean-Frédéric Poisson.
Alta participació
La participació en les primàries del centredreta va ser molt superior a la registrada fa cinc anys en les primàries organitzades pels socialistes. En aquella ocasió -que és l'únic precedent similar d'un gran partit a França-, la participació es va situar en 2,6 milions de persones. Ahir, en canvi, van arribar a votar quatre milions de francesos, el que suposa un 10% dels potencials electors de tot França.
Molts votants van assegurar que el seu objectiu era escollir el candidat que millor pugui contrarrestrar la líder d'ultradreta Marine Le Pen en les presidencials que s'han de celebrar entre abril i maig de 2017. Per això, a la capital, París, es van formar llargues cues (en alguns casos, d'hores) per poder votar als col·legis electorals, que van haver de deixar d'admetre nous electors a partir de les set.
«No crec que [François] Hollande es presenti, o sigui que tot apunta que Le Pen serà el rival a batre. S'ha d'escollir el candidat que millor pugui fer-ho», assegurava Fréderic mentre feia cua per votar.
