El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, va encapçalar l'homenatge que la cúpula del seu partit, així com centenars de representants de la política i la societat civil valenciana, van oferir a l'exalcaldessa de València Rita Barberá, morta dimecres a Madrid després de patir un infart. El tanatori municipal va ser lloc de trobada, des de primera hora del matí, per desenes d'antics companys polítics de Barberá, tant en la política local com en l'autonòmica i nacional, així com empresaris, personalitats del món de l'esport o particulars que van voler acomiadar la que va ser alcaldessa de la ciutat durant quatre anys.
La capella del tanatori que va acollir la missa funeral per la senadora morta, que per desig exprés de la família no havia de comptar amb representants d'institucions ni partits, no va tenir aforament suficient per acollir la gran quantitat de persones que van acudir a les exèquies, de manera que pràcticament la meitat es va congregar a les portes, al rebedor del tanatori. La incineració de les restes mortals de Maria Rita Barberá Nolla va tenir lloc a les cinc de la tarda.
Rajoy va arribar al tanatori de València poc després de les tres de la tarda, al costat de la secretària general del partit i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. El president del Govern va assegurar que per a ell «va ser un enorme honor ser amic» de l'«extraordinària» exalcaldessa que, segons el seu parer, va canviar València com no es va produir a cap altre lloc d'Espanya.
«Vinc aquí com a president del PP i amic de Rita. La conec des de fa més de 30 anys, hem treballat junts en el partit i vaig tenir l'honor d'haver-la ajudat el 1991 a negociar la seva arribada a l'alcaldia de València», va relatar. Al final de la cerimònia, Rajoy va abandonar el tanatori entre aplaudiments.
A més, van estar presents la presidenta del Congrés, Ana Pastor; la diputada del PP Celia Villalobos; els exministres Ana Mato i José Manuel Soria; la senadora Susana Camarero i la presidenta del PP d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, entre altres personalitats del partit.
La tristesa de Camps
L'expresident de la Generalitat Francisco Camps, que va formar part de l'equip de govern de Barberá a l'Ajuntament de València abans de donar el salt, primer, al Congrés i, després, a la Delegació del Govern i la presidència de la Generalitat, va demanar comentar «en un altre moment» el paper del PP en l'última etapa de Rita Barberá. Segons la seva opinió, el d'ahir era un dia «tràgic» on només s'havia de «pregar i recordar» algú «insubstituïble».
També van acudir al funeral multitud d'exconsellers de governs autonòmics del PP com Juan Cotino, Gerardo Camps, Víctor Campos, Serafín Castellano, Manuel Llombart i Belén Juste.
A més dels elogis al paper transformador que va exercir Barberá sobre la ciutat de València i la seva transcendental aportació als èxits electorals del PP, els regidors que van compartir amb ella el govern de la ciutat en l'última etapa es van mostrar especialment crítics amb la pressió mediàtica que, segons el seu parer, va patir l'exalcaldessa i també amb el rebuig de part del partit, motiu pel qual van reclamar un examen de consciència.
Segons l'edil Félix Crespo, a la senadora se li va aplicar «una sentència en vida» i «no ha pogut assumir les vexacions, l'insult, el menyspreu i l'oblit de tants amb els quals va treballar». També l'exregidora de Cultura Mayrén Beneito va opinar que «segur que li ha dolgut estar apartada dels seus companys -va abandonar la militància al setembre, a petició del partit-. Ella va aguantar perquè volia defensar-se i que se sabés que era innocent». «Ella -segons va revelar- va pensar en anar-se'n i de fet ho vam parlar, però li ho va demanar María Dolores de Cospedal i el seu gran amic Mariano Rajoy i per això i pel poble de València va continuar».
El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, va presidir la missa funeral i, abans d'entrar al tanatori, va fer referència a la «condemna pública» i «injusta» que, segons la seva opinió, hi va haver sobre Barberá. En l'homilia pronunciada, Cañizares va dir que Barberá va viure «fent el bé i sent testimoni de l'amor a tots sense exclusió a ningú» i va dir a la seva família que estimava i admirava «de veritat» l'exalcaldessa.
La catedral acollirà dilluns una missa funeral en la seva memòria, oberta al públic i convocada per la Diòcesi de València. A l'Ajuntament roman obert un llibre de condol.
