L´expresident de Cuba Fidel Castro ha mort a l´Havana als 90 anys. Ha estat el seu germà i successor, Raúl Castro, l´encarregat d´anunciar el traspàs del líder de la revolució cubana a través d´un missatge televisiu. "Amb profund dolor comparec per informar al nostre poble, als amics de la nostra Amèrica i al món que avui 25 de novembre del 2016, a les 22.29 hores de la nit (04.29 hores del dia 26, a Catalunya) ha mort el comandant en cap de la Revolució cubana Fidel Castro Ruz", ha manifestat un visiblement emocionat Raúl Castro. El mandatari cubà ha afegit que les restes mortals del líder històric seran incinerats "segons la seva voluntat expressa" aquest mateix dissabte i que en les properes hores es donaran més detalls sobre l´organització de l´homenatge pòstum que se li vol tributar. Les últimes imatges de Fidel Castro són del passat 15 de novembre quan va rebre a la seva residència el president de Vietnam, Tran Dai Quang.
Condolences mundials
De fet, l´última aparició pública del ´pare´ de la revolució cubana va ser el passat 13 d´agost amb motiu del seu 90è aniversari en un acte multitudinari al teatre Karl Marx de l´Havana. Amb un aspecte fràgil i demacrat, Fidel Castro vestia un xandall blanc i estava acompanyat del seu germà Raúl i el president de Veneçuela, Nicolás Maduro. El veneçolà ha estat un dels primers líders internacionals a lamentar la mort del ´comandante´ a través d´un tuit on diu: "A 60 anys de la partida del ´Granma´ de Mèxic marxa Fidel cap a la Immortalitat dels que lluiten tota la vida.. Fins a la victòria sempre...". El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, també ha recordat el líder cubà com un amic del seu país i "promotor d´una relació bilateral basada en el respecte, el diàleg i la solidaritat". "Lamento la pèrdua de Fidel Castro Ruz, líder de la Revolució Cubana i referent emblemàtic del segle XX", ha reblat Peña Nieto.
El president de l´Equador, Rafael Correa, s´ha referit a la pèrdua d´una de les grans figures de l´Amèrica Llatina. "Ha marxat un dels grans. Ha mort Fidel. Visca Cuba! Visca l´Amèrica Llatina!", ha afirmat Correa. Per part del govern espanyol, el president Mariano Rajoy ha mostrat les seves condolences amb un missatge on titlla Castro "de figura de calat històric". "Va marcar un punt d´inflexió en l´esdevenir del seu país i va tenir una gran influència a tota la regió", ha recordat el Ministeri d´Afers Exteriors i Cooperació. "L´expresident Castro va mantenir sempre estrets vincles amb Espanya com a fill d´espanyols i va mostrar molt d´afecte als seus llaços de sang i cultura. Per això, Espanya s´uneix especialment al pesar del govern i autoritats cubanes", ha continuat el govern espanyol en la seva nota de condolença.
Celebració dels exiliats cubans a Miami
"En aquests moments de dol, Espanya expressa la seva voluntat de continuar treballant intensament en l´enfortiment dels vincles bilaterals i de les relacions de profunda amistat que uneixen els nostres dos pobles", finalitza el Ministeri d´Afers Exteriors i Cooperació. No tot han estat mostres de pena i condolença, ja que els exiliats cubans a Miami no han tardat a sortir al carrer per celebrar la mort del ´comandante´. Desenes de persones de la extensa comunitat cubana han sortit al carrer de la ´petita Havana´ amb banderes de Cuba al vent, cassoles i xiulets per festejar la mort del líder de la Revolució. A l´estat nord-americà de Florida hi viuen 1,4 milions de persones d´origen cubà, més de 900.000 es concentren al comtat de Miami-Dade.
Revolucionari d´ascendència gallega
D'ascendència gallega, Fidel Alejandro Castro Ruz (Mayarí, Cuba, 13 d'agost del 1926) va estudiar Dret a la Universitat de l'Havana i s'hi va doctorar en Dret Civil el 1950. Militava al Partit del Poble Cubà des del 1949 i el 1952 va iniciar la seva activitat revolucionària amb un objectiu que aconseguiria finalment el 1959: enderrocar la dictadura del general Fulgencio Batista.
El primer intent, l'assalt al Quarter de Montcada a Santiago de Cuba el 1953, va ser frustrat però l'acció va fer populars a l'illa aquells joves que treballaven per a la revolució. A resultes de l'atac, Castro va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó, però va obtenir un indult gràcies a la pressió de l'opinió pública i només va complir dos anys de captiveri, fins al 1955.
Aleshores va exiliar-se a Mèxic i des d'allà va impulsar la guerrilla revolucionària a Sierra Maestra, un indret de difícil accés a l'est de Cuba. El 1956 va arribar a aquesta zona muntanyosa juntament amb el 'Grup 26 de juliol', format per 80 homes. Dos anys més tard i, havent reclutat més efectius, els revolucionaris van llançar l'ofensiva final que va recórrer l'illa d'est a oest, la qual va culminar a l'Habana el 1959. Fidel Castro era al capdavant d'un equip del qual també formaven part Ernesto 'Che' Guevara, Camilo Cienfuegos i Raül Castro, germà de Fidel i president cubà des del 2008.
Enfrontament obert amb els EUA
El motiu principal de la revolta era la lluitar contra els poders econòmics nord-americans que controlaven el país de manera tàcita. Per això la reforma més important que va fer quan va arribar al poder va ser l'agrària, a través de la qual van expropiar-se les grans explotacions en mans de propietaris estrangers per afavorir els pagesos pobres; així com la nacionalització dels béns d'empreses dels EUA.
A partir d'aquí les relacions amb els Estats Units van empitjorar fins al punt que el 1960 el president Dwight D. Eisenhower va imposar el trencament de relacions diplomàtiques amb l'executiu de Fidel Castro i un embargament comercial amb l'objectiu d'ofegar econòmicament l'illa, que depenia en bona part de les exportacions de sucre als EUA.
El 1961 es va dur a terme el desembarcament de la Bahia de Cochinos, un intent fallit d'enderrocar Castro per part de l'exèrcit nord-americà. Un any més tard, Castro va proclamar el caràcter marxista-leninista del seu govern i va aliar-se amb l'antiga Unió Soviètica, que va instal·lar plataformes a Cuba des d'on podia llançar míssils als Estats Units. Això va portar a la 'crisi dels míssils', que va estar a punt de desembocar en una guerra nuclear entre les dues superpotències en plena Guerra Freda.
Deixa pas a Raúl Castro
El grup polític de Castro va transformar-se en Partit Comunista el 1956. Des d'aleshores i fins al 2011 Fidel Castro en seria el primer secretari. Des del 1976 fins al 2008, va canviar el títol de primer ministre pel de president, càrrec que acabaria deixant per motius de salut en favor del seu germà petit Raúl Castro. Fidel va liderar durant 49 anys un país que, durant la Guerra Freda, va alinear-se amb el bloc comunista. És de moment el mandatari que ha estat més temps al capdavant d'un país de l'Amèrica Llatina. Després de la caiguda del mur de Berlín, la dictadura castrista va sobreviure com a règim comunista i en els darrers anys s'ha anat obrint al capitalisme, especialment amb l'arribada del seu germà Raúl.
El 2012 l'exmandatari llatinoamericà va publicar les seves pròpies memòries, en una obra de mil pàgines titulada 'Guerriller del Temps' i escrita per la periodista Katiuska Blanco. Durant els darrers anys, l'estat de salut de l'exmandatari cubà ha estat delicat i, les seves aparicions públiques, escasses. En dues ocasions, les xarxes socials s'han ocupat de difondre el fals rumor de la seva mort. Aquest cop, però, la defunció del 'comandante' és una realitat.
Fi de la ´Guerra Freda´ amb els EUA
El 17 de desembre del 2014 es va fer un pas històric per a la reobertura de les relacions entre els Estats Units i Cuba. El president dels EUA, Barack Obama, i el de Cuba, Raúl Castro, van confirmar que s'obria "un nou capítol" entre aquests dos països. "Dècades d'aïllament nord-americà a Cuba han fracassat per arribar al nostre objectiu de donar als cubans el poder per construir un país obert i democràtic", va assegurar la Casa Blanca. Obama va anunciar una sèrie de mesures per acabar amb l'aïllament, entre les quals destacaven l'obertura d'una ambaixada a l'Havana, facilitar els viatges dels nord-americans a l'illa o rebaixar les restriccions comercials i financeres. Tot el procés va culminar l'agost del 2015 quan es va hissar la bandera dels EUA a l'ambaixada nord-americana a l'Havana. Al cap d'un mes, Raúl Castro es va entrevistar amb Barack Obama a Washington i van negociar l'aixecament de l'embargament a l'illa, que finalment Obama va presentar al Congrés el desembre del 2015.
