n La mort de Fidel Castro també va provocar llàgrimes, però en aquest cas d'alegria, a Miami; els exilats cubans van reviure, ahir, històries de l'exili, de morts, de famílies trencades i de persecucions. El traspàs del Comandante, però, també va ser motiu per llançar proclames a favor de la llibertat del poble cubà, amb l'expectativa que el nou president dels Estats Units, Donald Trump, exigeixi canvis al govern de Raúl Castro.

El carrer 8 de la Petita Havana va estar de festa fins a altes hores de la matinada d'ahir; crits i pancartes de «Viva Cuba libre» i cartells tan explícits com els que recordaven al mateix Satanàs que «Castro et pertany» celebraven la mort del líder del Règim. Al matí, amb els ànims més calmats, l'excongressita Lincoln Díaz-Balart i els congressistes Mario Díaz-Balart, Ileana Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo recordaven que, tot i tractar-se d'un dia «històric» i «important», el poble cubà viu encara sota una «dictadura». Els quatre, que es referien a Castro com «el cervell del mal de la tirania», van criticar amb duresa les concessions del govern de Barack Obama cap al Règim cubà: «han violat les lleis i les polítiques dels Estats Units», van dir. «Esperem que Cuba -van afegir- faci concessions, com ara l'alliberament de milers de presos polítics» i que ofereixi «l'oportunitat de reunió dels seus pobles i també l'obertura de més d'un partit», alhora que cessi el que consideren una «repressió brutal».

Fi del castrisme

Els quatre polítics nord-americans esperen que l'arribada de Trump a la Casa Blanca -el traspàs efectiu dels poders està previst per al 20 de gener- sigui un primer pas cap a la fi del castrisme, objectiu per al qual consideren que queda pendent, encara, molta lluita. «El dictador ha mort, però la dictadura no», declarava en aquest context el senador i exaspirant a la Presidència Marcos Rubio.