n El ple del Congrés va aprovar, amb el vot en contra del PP i l'abstenció de Ciutadans, una moció del grup socialista en la qual reclama a l'Executiu la derogació de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a «llei mordassa». Com estava previst, els partits nacionalistes, Units Podem i la major part dels que conformen el Grup Mixt van mantenir la postura que ja van manifestar quan es va aprovar aquesta llei i van apostar per una nova normativa. Els seus vots i els del PSOE van sumar 167, suficients davant els 133 nos i les 32 abstencions perquè tirés endavant la iniciativa, que no implica directament cap canvi legal, però reclama a l'Executiu la marxa enrere en una de les normes més qüestionades de les que va impulsar en la primera legislatura de Mariano Rajoy.

Ciutadans, encara que es va abstenir en el punt més controvertit de la iniciativa, va donar suport als altres quatre: l'ampliació de les plantilles a Presons, Policia i Guàrdia Civil; la millora dels Centres d'Internament d'Immigrants (CIE); l'adopció de mesures per reduir la sinistralitat viària i els robatoris al camp i als domicilis, i l'aplicació als guàrdies civils del Codi Penal Militar només en casos extraordinaris. No obstant això, aquesta última mesura no va ser aprovada pel rebuig del PP i l'abstenció de Podem.

Els populars es van mantenir en el seu suport a l'actual llei de Seguretat Ciutadana i en el rebuig al canvi del Codi Penal Militar, però, en boca del seu diputat José Alberto Martín-Toledano, estan oberts a negociar algunes modificacions i van donar suport als altres tres dels punts de la moció.

Encara que Martín-Toledano va retreure l'«Espanya negra» d'un «estat policial que persegueix els ciutadans» que segons el seu parer van dibuixar els portaveus de l'oposició, va voler fer seves les paraules del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, que va oferir diàleg per debatre alguns aspectes d'una llei de seguretat ciutadana que considera «garantista». «A Espanya els drets i llibertats dels ciutadans estan garantits. No estem ni a Cuba ni a Veneçuela», va assenyalar el diputat del Partit Popular.

Mentrestant, el proponent de la iniciativa, el socialista Antonio Trevín, va insistir en la necessitat de derogar la llei perquè el Govern «torni» les llibertats que «va furtar» als espanyols i per acordar una norma que sigui respectuosa amb la Carta Magna i corregeixi alguns errors.

Objectiu comú

Per altra banda, els nous i antics partits es van donar la mà al Congrés per defensar els autònoms. PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans van votar a favor de la presa en consideració de la Proposició de Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom, impulsada pel partit d'Albert Rivera, que busca eliminar traves administratives i alleujar dels elevats costos, entre d'altres coses, els més de tres milions de treballadors per compte propi a Espanya.

La iniciativa va tirar endavant no només amb el «sí» dels quatre grans partits, sinó amb el suport de gairebé la totalitat de la cambra. La fotografia de PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans votant junts, el mateix, va suposar un aval per a la posició de consens i eix vertebrador de reformes amb la qual s'autodefineix el partit de Rivera.