La delegació enviada per Espanya a l'homenatge a Fidel Castro a l'Havana va provocar reaccions enfrontades. Així, la delegació que va viatjar a Cuba va ser criticada per C's i Podem, però per motius ben diferents. Per una banda, el secretari general de C's al Congrés, Miguel Gutiérrez, va insistir a criticar que el Rei emèrit Joan Carles I hagi anat a representar Espanya en l'homenatge. «No ens sembla adequat, la representació espanyola ha de tenir menys rang que la de rei emèrit», va afirmar

Gutiérrez va destacar que Castro ha estat un «dictador», que ha estat «subjugant un poble» i sobretot els «opositors i líders polítics que no pensaven igual que ell». Després d'apuntar que és al Govern a qui correspon fixar el grau de representativitat en actes com aquest, va reclamar a l'Executiu que expliqui «per què ha decidit aquest nivell».

Per a Ciutadans, Espanya hauria d'haver enviat com a màxim representant un secretari d'Estat, com va dir Gutiérrez i com consta a les preguntes escrites que dilluns el seu grup va dirigir a l'Executiu sobre aquesta qüestió.

En aquest sentit, el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, va insistir a criticar la presència de Joan Carles I en l'homenatge a Fidel Castro i va dir que és de «broma» imaginar-se «el Rei emèrit juntament amb la líder de la CUP a Cuba».

Homs va explicar que troba a faltar un «missatge clar i contundent de condemna del que va ser una dictadura sens dubte». Segons el seu parer, les declaracions públiques «condescendents» dels dirigents polítics en els últims dies «sembla que justifiquen una dictadura pel fet de ser d'esquerres», quan «no es pot estar a favor de cap tipus de dictadura, ni de dretes ni d'esquerres».

Per part seva, el portaveu de Podem, Íñigo Errejón, va criticar el Govern per no enviar «algú de més importància», més enllà del secretari d'Estat de Cooperació i per a Iberoamèrica, i no aprofiti aquesta oportunitat per «tornar a posar Espanya al mapa». Per a Errejón, més enllà de l'opinió que tingui cadascú sobre el règim cubà, la mort de Castro és un moment històric de gran rellevància i, per això, estaran presents pràcticament tots els mandataris llatinoamericans.

Va recordar que Castro va ser rebut a Espanya amb tots els honors per polítics de tot signe ideològic, fet pel qual, segons el seu parer, Espanya hauria d'haver enviat al país caribeny una representació de «més importància».

El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, va considerar «raonable» la presència a Cuba del rei emèrit Joan Carles I. «Espanya té unes relacions amb Cuba i és raonable que es mantinguin i que, davant el que ha passat, hi hagi un viatge del Rei emèrit», va afirmar Hernando.

El Rei emèrit va arribar a l'Havana per assistir a l'acte de comiat al líder de la Revolució cubana que va tenir lloc de matinada hora espanyola a la Plaça de la Revolució. Fidel Castro, fill de pares espanyols, va morir divendres passat als 90 anys a l'Havana, després d'una dècada allunyat del poder per motius de salut.

Cuba va iniciar ahir el quart dels nou dies de dol decretats pel Govern i l'Havana va acollir ahir l'acte polític de tribut a l'exmandatari, al qual van assistir més de vint caps d'Estat i de Govern arribats de tot el món.

Afecte cap a Espanya

Fidel Castro va manifestar en nombroses ocasions el seu afecte cap a Espanya, país en què va néixer el seu pare, el terratinent Àngel Castro, d'origen gallec. Molt recordada ha estat l'anècdota es va produir durant la Cimera Iberoamericana celebrada a Madrid el 1992, quan durant un sopar, el líder de la Revolució va aixecar la seva copa per brindar pel llavors monarca i va advertir: «No sóc realista, sóc joancarlista».

Per altra banda, les autoritats franceses van impedir al líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, viatjar a l'Havana per assistir a l'homenatge a Fidel Castro, ja que no pot sobrevolar l'espai aeri nord-americà per haver estat condemnat per terrorisme. Otegi va acudir a primera hora del matí a l'aeroport de Biarritz, al País Basc francès, acompanyat d'un dels seus col·laboradors d'EH Bildu, però no va poder passar el control per agafar l'avió.

En aquell moment, li van comunicar que els Estats Units no havien donat el permís perquè pogués viatjar a l'Havana, ja que la ruta incloïa sobrevolar l'espai aeri nord-americà. Otegi tenia previst viatjar des de Biarritz a París i enllaçar amb una ruta directa entre la capital francesa i l'Havana.