n La renúncia del president francès, François Hollande, a optar a la reelecció ha donat el tret de sortida a l'esquerra per buscar el seu substitut en els comicis de 2017, pendents que el primer ministre del país, Manuel Valls, anuncïi la seva candidatura, enmig d'una gran dispersió de tendències. El cap del Govern va aprofitar la seva primera aparició pública per insinuar un altre pas cap a l'anunci de la seva candidatura a les primàries que els socialistes organitzaran al gener.

Valls va assegurar que defensarà el balanç d'Hollande, una manera de convertir-se, d'una banda, en l'hereu del president i, de l'altra, de prendre una mica de distància amb les decisions d'aquest, tot i que des de març de 2014 ha estat el seu primer ministre. «Hem de defensar el balanç i l'acció de Hollande. Jo ho faré, com ho he fet sempre en els meus càrrecs, de manera incansable», va assenyalar el cap del Govern a Nancy, al nord-est del país.

Valls va fer referència diumenge passat en una entrevista a un setmanari francès a la seva ambició presidencial, fet pel qual la seva candidatura sembla qüestió de dies, com la seva sortida de l'Executiu, que es dóna per segura per centrar-se en la campanya. Encara que s'especulava que ho fes en el gran míting que els socialistes celebren avui a París, finalment es va descartar que hi intervingués.

Valls es trobarà amb un panorama de dispersió dins del socialisme, amb anuncis de candidatura procedents de gairebé totes les sensibilitats del partit. L'únic que s'ha postulat de manera oficial ha estat l'exministre d'Economia Arnaud Montebourg. Però també han avançat aquestes mateixes intencions l'exministre Benoît Hamon, la senadora Marie-Noëlle Lienemann o l'ecologista François de Rugy, tots ells crítics amb les polítiques d'Hollande i Valls.

Queda per veure quants d'ells aconseguiran els avals abans del 15 de desembre per poder presentar-se a aquestes primàries que se celebraran, a dues voltes, els dies 22 i el 29 de gener. En qualsevol cas, aquests comicis apunten a un duel entre Valls, defensor de l'actual línia del partit, contra Montebourg, el més sòlid dels crítics, representant de l'ala més esquerrana. Tots dos ja es van presentar a les primàries del partit el 2011, en què Montebourg va ser la sorpresa en superar el 17% dels vots i quedar-se a les portes de la segona volta, mentre que Valls va ser el penúltim de sis candidats, amb menys del 6% dels sufragis.

Però, des d'aleshores, les coses han canviat. Tots dos van donar suport a Hollande davant Martine Aubry a la segona volta i van ser integrats en el primer Govern socialista. Però aviat Hollande va optar per les tesis més reformistes de Valls, a qui va atorgar les regnes del Govern al març de 2014, davant del proteccionisme social que proposava Montebourg, destituït tot just cinc mesos més tard per greus discrepàncies.

Les primàries han de determinar quina línia prefereixen els simpatitzants de l'esquerra, però no resoldran el problema de la dispersió dels seus vots, perquè altres candidats han optat per presentar-se sense passar per aquest escrutini intern, com l'extitular d'Economia Emmanuel Macron, més liberal que Valls i que afirma representar un programa «ni d'esquerres ni de dretes».