L´ecologista Van der Bellen va vèncer ahir en la repetició de les eleccions presidencials d´Àustria a l´ultranacionalista Norbert Hofer. La formació ecologista va aconseguir un 53,3% dels vots, mentre que el partit d´ultradreta va obtenir el 46,7%.

La victòria del partit ecologista ha interromput l´onada dels èxits recents del populisme de dretes en el món occidental, malgrat que el partit ultradretà va aconseguir el millor resultat de la seva història a la república alpina. Amb aquests resultats, Alexander Van der Bellen serà el primer cap d´estat ecologista elegit per vot popular entre els vint-i-vuit països membres actuals de la Unió Europea.

Un veterà professor

Van der Bellen, un professor universitari de 72 anys, va aconseguir millorar els resultats obtinguts el passat mes de maig, quan va guanyar per la mínima uns comicis que van ser impugnats pel seu rival, Norbert Hofer i el seu partit, l´eurocrític i xenòfob FPÖ.

Al maig, Van der Bellen va guanyar amb només 0,6 punts d´avantatge respecte a Hofer. En aquesta repetició, el seu marge de victòria rondarà els 7 punts, a l´espera que avui es donin les dades com a definitives després de comptabilitzar el vot per correu.

Darrere el 53,3% dels vots aconseguits per Van der Bellen hi ha principalment la por de molts austríacs a un Hofer que durant la campanya va jugar amb la idea de fer un referèndum sobre la permanència d´Àustria a la Unió Europea. «Vull apropar-me de forma activa als electors de l´FPÖ, que tenen por genuïna i han de ser considerats de forma seriosa», va afirmar Van der Bellen en declaracions a la televisió pública austríaca ORF, després de proclamar-se vencedor.

Van der Bellen va voler destacar l´alta participació de les eleccions, que es va situar en un 75%, i el clar avantatge envers el seu adversari, que es va situar en 300.000 paperetes.

Una llarga campanya electoral

El veterà polític és conscient que la societat austríaca s´ha polaritzat extremadament durant aquesta campanya, que ha tingut gairebé un any de durada, amb missatges especialment durs per part de l´FPÖ, i molta violència verbal a les xarxes socials.

El partit ultradretà va acusar Van der Beller d´haver estat espia de l´URSS, i havia acusat el seu pare, un rus d´origen holandès que es va refugiar a Àustria fugint de la revolució bolxevic de 1917, d´haver tingut simpaties nazis.

L´arribada de gairebé 40.000 refugiats de l´Orient Mitjà a Àustria durant aquest any va ser també un dels arguments de Hofer per alimentar la por al terrorisme.

Per la seva banda, Van der Bellen no va dubtar a utilitzar el temor a una sortida de la UE si Hofer esdevenia president d´Àustria.

Admeten la derrota

El Partit Liberal d´Àustria (FPÖ) va reconèixer d´immediat la derrota del seu candidat, Norbert Hofer.

El cap del partit, Heinz-Christian Strache, va assegurar que «hi hagut una campanya massiva del sistema en contra de Hofer». Strache va afegir que el seu partit va tenir «el millor resultat de la seva història» però que estava decebut, ja «que tenia il·lusió de guanyar les eleccions».

Per la seva banda, el candidat ultranacionalista va reconèixer personalment la seva derrota i va felicitar l´ecologista Van der Brellen en un missatge a Facebook: «Felicito Alexander Van der Bellen pel seu èxit i demano a tots els austríacs que segueixin units i treballin junts».

Hofer va anunciar que tornarà a presentar-se a les presidencials del 2022 i fins i tot va pronosticar que «el Govern (format per socialdemòcrates i democristians) no aguantarà gaire temps».

Els verds europeus, per la seva banda, estaven exultants amb els resultats. «És una victòria important, no només per Àustria, sinó per tot Europa. És la primera vegada el 2016, un any en el qual hem tingut el Brexit i la victòria de Trump als Estats Units, que viuen una derrota que no esperaven», va declarar Ulrike Lunacek, eurodiputada dels verds i actualment vicepresidenta del Parlament Europeu.