El primer ministre francès, Manuel Valls, va anunciar la seva candidatura a les primàries de l'esquerra amb un discurs que va fer un al·legat a la unió per trencar els pronòstics que auguren la seva derrota a les presidencials de 2017. En el seu feu electoral d'Evry, ciutat de la qual va ser alcalde entre 2001 i 2012, el fins ara cap de Govern va avançar igualment que deixarà avui aquest càrrec per poder dedicar-se amb llibertat a aquesta nova missió.

Sense fer referència als comicis interns que el seu partit celebrarà entre els propers 22 i 29 de gener, Valls es va presentar directament com a «candidat a la presidència de la República», quatre dies després que el president, François Hollande, confirmés que no aspira a la reelecció.

El seu discurs, conciliador i combatiu, va convidar a començar de zero, en un moment en què la fractura de la seva família política sembla confirmar que no aconseguirà passar a la segona ronda de les presidencials d'abril i maig de 2017. «Se'ns diu que l'esquerra no té cap possibilitat, que no s'unirà mai, que l'extrema dreta ja està qualificada d'ofici, que François Fillon és el proper president, però res està escrit. Les nostres vides valen més que els pronòstics», va assegurar.

En el seu punt de mira va col·locar el Front Nacional i Els Republicans i les receptes d'aquests dos partits que «presenten com un avenç un pas enrere social generalitzat» i demanen als funcionaris «treballar més per guanyar menys».

Valls fa el gran pas de la seva carrera amb 54 anys, una cota d'impopularitat del 69%, segons els últims sondejos, una autoritat qüestionada per reformes que es va veure obligat a aprovar per decret i els seus principals contrincants en el seu propi camp. Entre ells, els exministres Arnaud Montebourg i Benoît Hamon, expulsats de l'Executiu a l'agost de 2014 per les seves discrepàncies amb la línia governamental, o Emmanuel Macron, que s'ha postulat a l'Elisi de forma independent.

Valls ha aconseguit ja el suport de dirigents d'esquerres com el ministre Patrick Kanner o el secretari d'Estat Jean-Marie Le Guen, però encara li queda camí per convèncer les principals forces del Partit Socialista.

L'alcaldessa de Lille i candidata a les primàries guanyades per Hollande, Martine Aubry, es troba en la llista dels que marquen les seves distàncies amb el cap de Govern, i va repetir ahir que el suport a la seva candidatura no és «evident».

Valls, per la seva banda, va fer referència a la seva vàlua i experiència com a home d'Estat per intentar mantenir l'esquerra al poder l'any que ve. «Com a ministre i primer ministre he complert el meu deure, amb energia, en perfecta lleialtat amb la preocupació constant d'estar a l'alçada de la missió que se m'ha confiat», va assenyalar davant d'un centenar de ciutadans i representants polítics.

Davant els rumors constants de fricció amb Hollande, va lloar de nou la decisió d'aquest de no presentar-se a la reelecció. Una postura, va dir, que «posa l'interès general per sobre de tot». L'esquerra disposa de termini fins al proper 15 de desembre perquè els aspirants a les seves primàries presentin la seva candidatura, i la de Valls contribueix a perfilar les cares que podrien enfrontar-se per la direcció del país l'any que ve.