n El dictamen del Consell d'Estat que va responsabilitzar el ministeri de Defensa de l'accident del Yak-42 a Turquia el 26 de maig de 2003 va portar el PSOE, Podem i Ciutadans a exigir el cessament de Federico Trillo com a ambaixador al Regne Unit, cosa que el president del Govern, Mariano Rajoy, va rebutjar en estar «ja substanciat judicialment» el cas.
El PSOE va reclamar la destitució «fulminant» de Trillo del seu actual càrrec d'ambaixador a Londres en ser qui estava al capdavant de Defensa quan va ocórrer el sinistre. A la demanda de cessament es va unir el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, en assegurar que «un Govern a l'alçada de la seva gent no pot mantenir Trillo com a ambaixador després de l'informe del Consell d'Estat». També es va sumar Ciutadans, el vicesecretari general del qual, José Manuel Villegas, va dir que l'Estat «no pot intentar ocultar» la responsabilitat d'un ministre.
Un informe del Consell d'Estat responsabilitza per primera vegada el Ministeri de Defensa de l'accident del Yak-42, en què van morir 62 militars espanyols que tornaven d'una missió a l'Afganistan. El dictamen d'aquest òrgan assessor respon a la petició de 291 familiars de 55 dels morts que van reclamar la responsabilitat patrimonial de l'Estat en aquest cas.
El dictamen es refereix a l'existència de «fets» anteriors al sinistre que haurien permès a l'administració ponderar l'«especial risc» que concorria en el transport contractat per al trasllat de les tropes. «Dit amb altres paraules -estableix el document-, van poder ser advertides circumstàncies que haurien portat a l'adopció pels òrgans competents de mesures que podrien haver aclarit el risc que hi havia».
El dictamen admet, com ho va fer l'Audiència Nacional en arxivar definitivament el procediment penal obert contra sis comandaments militars per un delicte d'imprudència amb resultat de mort, que la causa de l'accident va ser l'esgotament i l'estrès dels pilots del Yak-42 i la seva falta de formació per afrontar situacions com la que van viure.
No obstant això, davant de la tesi que la responsabilitat del sinistre va ser exclusivament de l'agència de l'OTAN amb la qual Defensa havia acordat delegar la gestió dels transports de tropes, Namsa, el Consell d'Estat entén que el procediment exigia a l'Estat l'obligació de comprovar i inspeccionar l'activitat dels seus contractistes, i més en activitats de risc. Segons els autors del dictamen, l'acord de vendes subscrit amb Namsa no permet suposar una desvinculació total de l'administració militar de les seves competències en matèria de control de l'empresa subcontractada que es va encarregar del viatge.
Consideren que la Llei de Contractes de l'Administració Pública imposa a aquestes el deure de vetllar en tot moment pel compliment dels requisits aplicables mitjançant tasques de comprovació, verificació, inspecció o investigació de les empreses contractades. Tasques prèvies que consideren d'«especial importància» quan l'activitat a realitzar presenta «riscos».
