L'Audiència Nacional ha fet aquesta setmana quaranta anys, quatre dècades en què aquest tribunal ha passat de perseguir el crim organitzat, el narcotràfic i el terrorisme d'ETA a investigar els grans casos de corrupció i els procediments relacionats amb el gihadisme.

Els atemptats de l'11-M, l'enverinament massiu pel consum d'oli de colza, les extradicions en la seva totalitat i fins i tot el conveni amb els Estats Units són alguns dels casos més importants d'aquest tribunal, considerat el més mediàtic de l'Estat per la rellevància dels casos investigats i jutjats. Però també els procediments contra els primers delictes monetaris, Lasa i Zabala, Nécora, Banesto, KIO, el procés 11/98 contra l'entorn d'ETA, la Gürtel o les Targetes Black.

Tant és així que per aquest tribunal han passat presidents dels grans bancs, els caps i terroristes més sanguinaris d'ETA, narcotraficants, estrelles de futbol i militars de la dictadura argentina com Adolfo Scilingo, condemnat a més de mil anys de presó per delictes contra la Humanitat.

Precisament, l'Audiència Nacional ha aconseguit notorietat fora d'Espanya també per perseguir crims més enllà de les fronteres de l'Estat en aplicació de la justícia universal, com quan el jutge Baltasar Garzón va dictar una ordre de detenció a l'octubre de 1988 contra el dictador xilè Augusto Pinochet.

El president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro, va recordar que aquest tribunal «va sorgir en uns moments molt delicats de la Transició espanyola» per perseguir el crim organitzat i el terrorisme, així com per crear els mecanismes de cooperació jurídica internacional, fet en el qual aquesta institució va ser «visionària».

Navarro, en el càrrec des del 2014, destaca especialment el treball de magistrats, fiscals i funcionaris que al llarg d'aquests anys ha permès que «avui pugui considerar-se que ETA ha deixat d'atemptar», una experiència que considera sumament útil per afrontar el fenomen del terrorisme gihadista, amb un nombre de casos creixent en aquest tribunal.

De fet, el terrorisme sempre ha estat vinculat a l'Audiència Nacional, no només per perseguir-lo sinó per ser objecte de greus atemptats. Al setembre de 1989 va ser assassinada la fiscal Carmen Tagle, al febrer de 1990 va resultar ferit amb paquet-bomba el seu president, Fernando de Mateo Lage, i al juny de 1996 un altre paquet-bomba va ferir el magistrat José Antonio Jiménez Alfaro.

Al marge de l'àmbit penal, el president de l'Audiència Nacional, que té rang de president de sala del Tribunal Suprem, va exalçar la tasca de les sales del Contenciós Administratiu que han conegut els recursos contra les resolucions més transcendents de l'administració, així com aquelles del Social que han tractat els grans assumptes del món laboral.

Jurisdicció a tot Espanya

Amb seu a Madrid, exerceix la seva jurisdicció a tot Espanya, i és l'òrgan que més poder concentra en l'àmbit de la instrucció de processos penals, en tenir atribuïdes competències sobre els delictes econòmics de gran magnitud, tràfic de drogues organitzat, delictes comesos fora del territori nacional, extradicions i terrorisme.

L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i les quatre sales: d'apel·lació, penal, contenciosa-administrativa i social. A més, estan adscrits a l'Audiència 12 jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors. El seu origen es remunta als primers anys de la Transició, al gener de 1977, sota la presidència del Govern d'Adolfo Suárez i amb Landelino Lavilla com a ministre de Justícia.