n Després de tota una vida dedicada al socialisme i a la lluita per la democràcia, Soares ha mort deixant darrere seu un llegat que el converteix en una de les personalitats polítiques més populars de Portugal.

Tres vegades primer ministre i dues vegades president del país, Soares ha estat admirat per figures de tot l'espectre polític portuguès i va aconseguir assolir un èxit durant la seva extensa carrera que va ser envejat fins i tot pels adversaris que es van creuar al seu camí.

Mário Alberto Nobre Lopes Soares va néixer el 7 de desembre de 1924 a Lisboa, fill d'una professora i un antic sacerdot i pedagog que li va transmetre des de molt jove la seva curiositat política. Tot i que va arribar a estar afiliat al Partit Comunista Portuguès, va abandonar aquesta formació al 1951 i es va convertir en una de les figures clau de la oposició a la dictadura d'António de Oliveira Salazar (1926-1974) durant les últimes dècades del règim.

Quan ja estava casat amb Maria Barroso, amb qui va tenir dos fills, el seu desafiament al salazarisme el va portar a passar tres anys a presó i va ser deportat a Santo Tomé i Príncipe -en aquell moment colònia portuguesa-, tot i que finalment va aconseguir que li concedissin l'exili i es va traslladar a França.

L'any 1973, a la clandestinitat, va fundar el Partit Socialista juntament amb altres militants portuguesos a la ciutat alemanya de Bad Münstereifel i va convertir-se en el primer secretari general de la formació, un càrrec que va assumir fins al 1986. Jurista de professió, no va tornar a Portugal fins després de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril de 1974, ja com a líder socialista, la qual cosa el va portar a convertir-se en una de les principals figures de la transició a la democràcia.

Després de formar part del Govern provisional i de l'Assemblea encarregada d'elaborar la Constitució, va vèncer les primeres eleccions del país al 1976 i va ser nomenat primer ministre. Al 1978, després d'unes noves eleccions, va reeditar la seva victòria i va encapçalar una nova legislatura tot i que aquell mateix any va deixar el càrrec després que el Parlament li retirés el suport enmig d'una crisi econòmica.

Soares va tornar a encapçalar el Govern al 1983, quan va convertir-se en el primer ministre i fins al moment l'únic primer ministre del país en liderar l'Executiu en coalició entre el PS i el conservador Partit Social Demòcrata (PSD), les dues formacions que acostumen a repartir-se el poder.

En aquella legislatura, Portugal es va adherir a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Després d'abandonar el Govern, el socialista es va imposar al conservador Dioho Freitas do Amaral a les presidencials del 1986 en una renyida campanya. Cinc anys més tard, i lluny de perdre la popularitat tot i la llarga història en primera línia política, va ser reelegit en una àmplia victòria electoral amb majoria absoluta a tot el país. Una dècada després d'accedir a la presidència, el període màxim que contempla la Carta Magna del país, es va retirar de la política activa tot i que del 1999 al 2004 va ser eurodiputat.

L'admiració per la seva figura va quedar palesa durant la celebració del seu 80è aniversari, quan va aconseguir omplir la sala principal del Centre de Congressos de Lisboa.