Trump tria barres i estrelles

Dotze multimilionaris i tres generals encapçalen un gabinet sense precedents amb el qual el magnat es disposa a liquidar el llegat de l'era Obama · La fortuna de tots els membres del govern del president electe supera els 21.000 milions de dòlars

15.01.2017 | 08:49

Barres, les que creuen el símbol del dòlar, i estrelles, les que llueixen els generals en les seves muscleres, són els distintius del govern que està conformant el president electe dels EUA, Donald Trump. Una anàlisi succinta dels noms desgranats aquests dies revela que el magnat, flagell de l'establishment en campanya, ha optat per prescindir en la mesura del possible dels criticats polítics de Washington, però no ha dubtat a envoltar-se de multimilionaris de Wall Street.

Veiem algunes xifres. Almenys dotze dels setze homes i quatre dones escollits fins ara tenen fortunes de més de 15 milions de dòlars. Al capdavant, la candidata a secretària d'Educació, Betsy DeVos, amb 5.400 milions de dòlars. Uns 1.700 més que el mateix Trump, a qui Forbes n'atribueix 3.700, malgrat que ell es vanta de sobrepassar els deu mil. En total, la fortuna del gabinet seria d'uns 21.000 milions.

Com a corol·lari previsible, el banc d'inversions Goldman Sachs, viver de la Casa Blanca en presidències tan dispars com la de Clinton o Bush fill, aporta tres persones. Dues d'elles, el secretari del Tresor, Steve Mnuchin, i el president del Consell Econòmic Nacional, Gary Cohn, seran clau en la reducció d'impostos i en la desregulació de les finances, que hauran d'enllaçar la presidència de Trump amb les de Reagan i els dos Bush.

Quant als generals, són tres. Dos de quatre estrelles i del dur cos de marines, i un altre de tres estrelles, forjat en la intel·ligència i les operacions especials. Si se suma que el candidat a dirigir la CIA, Mike Pompeo, es va formar a West Point i va arribar a capità abans de decidir dedicar-se als negocis i es recorda que el propi Trump va passar dels 13 als 18 anys a l'Acadèmia Militar de Nova York, caldrà convenir que els galons tindran un destacat pes en una Casa Blanca que anuncia mà dura contra el crim, la immigració i el terrorisme, a més d'un gir geopolític.

Almenys quatre dels nominats tenen vincles directes amb la indústria petroliera, d'acord amb la voluntat de Trump de desenvolupar els combustibles fòssils i frenar l'impuls donat per Obama a les energies renovables. No és estrany, doncs, que en el gabinet siguin molts els negacionistes del canvi climàtic i que l'Agència de Medi Ambient hagi anat a mans de Scott Pruitt, un ferm defensor del fracking. Ni que el departament d'Estat hagi recaigut en el cap de la major petroliera dels EUA, Rex Tillerson, i el d'Energia, en l'exgovernador de Texas Rick Perry, vinculat al gas i als hidrocarburs.

El petrolier Tillerson, que no té cap tipus d'experiència pública, té una segona cara, ja que està considerat persona d'excel·lents relacions amb el president rus, Vladímir Putin. El mateix passa amb el candidat a Comerç, el multimilionari Wilbur Ross –qui a més actuarà a fons contra el lliurecanvisme-, i, molt important, amb el conseller de Seguretat Nacional, el general Flynn. Tots tres demostren la voluntat de Trump de recompondre les relacions amb Rússia, molt degradades per la crisi d'Ucraïna.

La relació amb el partit

Un altre front que ha de tancar el magnat són les seves males relacions amb els republicans, als quals, almenys sobre el paper, representa. Per això ha comptat amb vuit polítics d'aquest partit, començant pel seu president, Reince Priebus, qui serà el seu cap de gabinet. Una dada poc divulgada és que la nominada per a Transport, la política amb més experiència executiva del grup, Elaine Chao, està casada amb el líder de la majoria republicana del Senat, Mitch McConnell.

Les polítiques de Trump, siguin quines siguin al final, s'executaran en un doble pla. D'una banda, a la cúpula de la lampisteria, instal·lada a la Casa Blanca. Aquí és on ha col·locat Priebus, per intentar que les sempre complexes relacions entre el president i els congressistes del seu mateix color –als EUA no hi ha vot imperatiu– no acabin en un xoc frontal. Altres dos lampistes majors són Steve Bannon, membre de l'anomenada dreta alternativa (ultradreta), qui com a cap d'Estratègia ha de satisfer les expectatives de les escorades bases, i el ja esmentat general Flynn. Com la resta del personal de la Casa Blanca, tots dos estan exempts de confirmació al Senat.

La tasca de Flynn és decisiva. El càrrec de conseller de Seguretat Nacional -el que ocupava Condoleeza Rice en el primer mandat de Bush fill- va ser creat pel general Eisenhower en els anys 50 -i reforçat per John Kennedy en els 60- per evitar conflictes entre departaments. Flynn dirigirà el Consell de Seguretat Nacional, que integraran, a més del mateix Trump, el vicepresident Pence i els secretaris d'Estat i de Defensa.

D'aquí, doncs, emanaran les directrius diplomàtiques i militars. Aquestes últimes tindran un fil conductor exclusivament castrense, ja que Defensa, és a dir el Pentàgon, está en mans d'un altre general, James Mattis, per primera vegada des de 1950. El mateix passa amb Seguretat Nacional, departament que no ha de confondre's amb el Consell del mateix nom i que s'encarrega d'antiterrorisme, fronteres i immigració. La CIA, en mans del capità retirat Pompeo, i, principalment, la Fiscalia General, a càrrec del «falcó» Jeff Sessions, completen aquesta via d'actuació.

Acabar amb el llegat Obama

El segon pla polític és el dels departaments, que tracten bilateralment amb el president, ja que als Estats Units no hi ha pròpiament un Consell de Ministres. Aquí, l'objectiu clar és emprendre la demolició del llegat de l'era Obama, amb la Sanitat i l'Educació com a grans baluards a privatitzar. I aquesta serà la missió del cirurgià ortopèdic Tom Price, el principal flagell de l'Obamacare, i de la multimilionària DeVos, partidària de tancar les escoles públiques i canviar els salaris dels professors per vals per a acudir a establiments privats. En tot cas, el Senat i el Congrés han els primers passos per derogar la reforma sanitària de l'encara president. Les cambres van donar llum verd per desenvolupar la legislació que ha d'acabar definitivament amb l'Obamacare. En definitiva, els components del Govern del polèmic multimilionari estan ja molt perfilats. Pel que fa al conjunt, es veurà a partir del 20 de gener.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Un tuit de Barack Obama, rècord de «m´agrada»

Un tuit de l'expresident dels EUA Barack Obama sobre la violència racista de dissabte passat a...

Londres vol evitar fronteres entre les dues Irlandes després del Brexit

Londres vol evitar fronteres entre les dues Irlandes després del Brexit

El Regne Unit pretén que tant les persones com els béns comercials continuïn viatjant lliurement...

El PSOE instarà el Congrés a fixar quantes nacionalitats hi ha a Espanya

El PSOE instarà el Congrés a fixar quantes nacionalitats hi ha a Espanya

Els socialistes aposten per un Estat plurinacional en el marc d'una reforma de la Constitució. La...

La policia filipina mata 32 persones en 24 hores en una operació antidroga

La policia filipina va matar 32 sospitosos en un interval de només 24 hores en...

El líder opositor rus denuncia que el Kremlin finança el règim de Maduro

L'Assemblea Constituent ratifica els 13 magistrats del Tribunal Suprem que van ser...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema