El conservador italià Antonio Tajani va ser elegit president del Parlament Europeu (PE) després de quatre maratonianes rondes de votació amb el suport, principalment, dels conservadors i liberals de l'Eurocambra. En l'última i decisiva votació, en la qual ja només van competir Tajani (Partit Popular Europeu) i el socialdemòcrata Gianni Pittella, el primer va aconseguir imposar-se amb 351 vots davant de 282.

Es va convertir així en el primer president italià del Parlament Europeu com a tal (encara que abans de 1979, quan no existia sufragi universal, sí hi va haver italians a la presidència). Amb Tajani, candidat del Partit Popular Europeu (PPE), els conservadors ja compten amb les presidències de les tres principals institucions (Jean Claude Juncker està al capdavant de la Comissió i Donald Tusk del Consell).

A més, amb ell els italians queden «sobrerepresentats» en els alts càrrecs de l'òrbita comunitària, ja que Federica Mogherini és l'alta representant per a la política Exterior de la UE i Mario Draghi president del Banc Central Europeu.

Tot i que el sufragi és secret, el pacte assolit entre liberals i populars deixa entreveure que la majoria dels parlamentaris del grup de Guy Verhofstadt es van inclinar per Tajani. Els liberals van oferir el seu suport a canvi de diversos càrrecs a l'Eurocambra (encapçalats per dues vicepresidències) així com pel reforç del paper de Verhofstadt com a «negociador» del PE per al Brexit.

D'altra banda, i encara que no existia un pacte escrit, Tajani també va comptar amb el suport de bona part dels conservadors i reformistes a la cambra.