Amb els discursos, desfilades, protestes i balls d'investidura del president dels Estats Units deixats enrere, ahir va començar l'«era de Donald Trump», marcada immediatament per una agenda nacionalista i conservadora radicalment contrària a la del seu antecessor, el demòcrata Barack Obama. A part del seu discurs d'investidura, en què Trump va establir l'ideari de la seva Presidència, un reflex significatiu d'aquest gir va ser el canvi de la pàgina web de la Casa Blanca, de la qual immediatament van desaparèixer objectius destacats d'Obama com el combat al canvi climàtic o la liberalització del comerç mundial.
També ho van ser les primeres mesures que va prendre el nou mandatari tot just acabar les desfilades en honor seu. Com va prometre en campanya, la diana del primer dard de Trump en forma d'ordre executiva va ser la reforma sanitària del seu antecessor, popularitzada pels seus detractors amb el nom de «Obamacare», que va atorgar assegurança sanitària a més de 20 milions de persones.
El magnat novaiorquès i ara president dels EUA va demanar a les agències del Govern «alleujar les càrregues de l'Obamacare», fet que suposa donar carta blanca a les diferents agències a no fer cas de les directives de la reforma sanitària mentre el Congrés deroga i substitueix el pla de salut que havia de constituir un dels principals llegats d'Obama.
Curiosament, la nova versió de la pàgina d'internet de la Casa Blanca de Trump ahir no feia cap referència a la reforma sanitària i a les reiterades promeses de campanya de suprimir-la, tot i que després va suavitzar el compromís amb la substitució d'aquest sistema per un altre de «més efectiu», els detalls del qual es desconeixen.
El que sí que establia com a prioritat eren la deportació dels indocumentats amb antecedents penals o el mur a la frontera amb Mèxic per aturar l'entrada de drogues i la immigració clandestina, dues de les seves promeses electorals més controvertides. A més, fixa l'objectiu d'enfortir les Forces Armades, «d'augmentar el nombre i l'efectivitat dels agents de policia» i de protegir el dret dels nord-americans a portar armes.
Tot això dins d'un ideari encapçalat pels lemes de la seva campanya electoral, ara convertits en programa de govern: «Fer els EUA grans de nou» i «posar els Estats Units primer», en política exterior i en la comercial o energètica.
Mentrestant, el Senat va aprovar el nomenament del general John Kelly com a secretari de Seguretat Nacional, el segon nomenament oficial d'un membre del gabinet del president en el seu dia d'investidura. L'aprovació de Kelly, que dirigirà el departament encarregat de protegir les fronteres, evitar atemptats i fer complir les lleis migratòries, tenia lloc poc després de la confirmació del també general retirat James Mattis per dirigir el Pentàgon.
El primer dia a la Casa Blanca
Després de passar la seva primera nit a la Casa Blanca, Trump va començar el seu primer dia complet com a president a la Catedral Nacional de Washington, on va assistir amb la seva família a un servei religiós de benedicció que posava fi als actes oficials de la seva investidura i marcava l'inici del mandat. Després, Trump visitava la CIA per «agrair» la feina al personal dels serveis d'intel·ligència del país, segons va avançar el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer.
Precisament, la relació de Trump amb els serveis d'espionatge del seu propi país ha estat força tensa en les últimes setmanes, arran de les reticències del mandatari a donar per bona la conclusió, compartida per agències com la CIA i l'FBI, que Rússia va orquestrar una estratègia de ciberatacs per ajudar Trump a guanyar les eleccions presidencials.
