l segle XXI aquest ancestral dinamisme geològic anomenat terratrèmol ja va causar una important catàstrofe el 2009, amb 308 víctimes mortals a L'Aquila (capital dels Abruços, regió central de la península itàlica).

El 24 d'agost del 2016 es van produir tremolors sísmiques a la mateixa zona, amb epicentres situats a la Vall del Tronto. Els sismes van provocar grans danys en algunes localitats de les regions del Laci (Amatrice i Accumoli) i de les Marques (Arquata del Tronto), amb uns 300 morts. Els seus efectes també van ser notoris en un ampli radi, incloent Roma, Nàpols o Florència. Les característiques tècniques de les sacsejades principals van ser notables: 6,2 graus de magnitud en l'escala de Richter, profunditats dels hipocentres de 4,4 quilòmetres i deformacions superficials de 20 cm.

Dos mesos després, el 26 d'octubre, es van produir noves convulsions en aquest àmbit geogràfic (província de Macerata, regió de les Marques, a 150 km, i al nord-est de Roma), amb epicentre a una profunditat de 10 km i la peculiaritat inusual que el primer sisme (5,4 graus) va tenir una menor magnitud que el que el va seguir dues hores més tard (6,2 graus). Aquest últim es va palpar clarament des de Roma i va provocar preocupació a la població encara que no va produir víctimes però sí moltes destrosses.

Una característica curiosa d'aquests terratrèmols i les seves rèpliques és que avançaven en direcció nord-oest seguint, probablement, el trencament del mateix pla de falla que progressava en aquesta direcció.

El passat 18 de gener es van repetir els terratrèmols. Se'n van detectar quatre de significatius, alineats també segons una orientació nord-oest i sud-est, amb magnituds de 5,1-5,7 graus i hipocentres a profunditats per sota dels 9 km. La localització de l'àrea castigada va ser la ja esmentada, entre L'Aquila i Amatrice, amb focus a Montereale.

Donada la seva intensitat, els sismes es van sentir, novament, en ciutats com Florència o Nàpols, sent Roma especialment afectada per la seva proximitat a l'epicentre (uns 100 km). En aquesta ocasió es va haver d'evacuar el metro i diversos centres educatius i culturals. Com a resultat hi va haver una víctima mortal i es va desestabilitzar un abundant mantell de neu existent a les muntanyes dels Abruzzos provocant una allau que va sepultar als clients allotjats en un hotel.

Quina és la causa de tals fenòmens? Doncs bé, l'escorça del nostre planeta té una configuració descrita per la tectònica de plaques. D'acord amb ella, l'escorça està formada per grans lloses (plaques) que es mouen unes respecte a les altres, apropant-se, allunyant-se o relliscant en les seves vores.

Quan dues plaques s'apropen es produeix una forta compressió en els seus límits en contacte. Si ambdues plaques estan formades per una escorça continental (de baixa densitat) la col·lisió produeix l'aixecament d'una serralada (com en el cas de l'Himàlaia, entre les plaques Eurasiàtica i de l'Índia). Si una placa està formada per escorça oceànica (més densa), la placa continental muntarà sobre ella i aquella baixarà cap al mantell superior donant lloc a una zona de subducció. Aquí també s'elevarà una serralada (per exemple, Els Andes que van sorgir entre la plaques Sud-americana i la de Nazca).

Tornant a Itàlia, les muntanyes Apenins presenten una disposició allargada que recorre la «bota» de nord-oest a sud-est, amb una longitud de 1.400 km, des del golf de Ligúria fins a la península de Calàbria. Aquesta cadena orogènica s'està aixecant encara com a resultat d'un procés de subducció que té lloc des de fa 20 milions d'anys. El que succeix és que la subplaca tectònica Adriàtica (amb escorça oceànica en el fons d'aquest mar) s'introdueix per sota de la subplaca Itàlica, que forma part de la placa Euroasiàtica a la qual està unida per la serralada dels Alps. A més, una quarta placa situada al sud, la placa africana, empeny Itàlia cap a la península balcànica (l'Adriàtic desapareixerà en 10 milions d'anys). Segons dades del Servei Geològic dels Estats Units, en aquest conflictiu lloc la placa Itàlica es mou a una apreciable velocitat de 24 mm per any cap al nord-est.

En aquest complicat marc geològic -amb la confluència de quatre plaques tectóniques- la zona es mostra propícia per una important activitat tel·lúrica. Això és conegut històricament des dels temps de l'imperi romà que ja va anotar en els seus anuaris nombrosos sismes i fenòmens volcànics, com l'erupció del Vesuvi de l'any 79 que va enterrar Pompeia i Herculà. El vulcanisme també és propi de les vores de placa i amenaça, avui dia, a la ciutat de Nàpols i el seu alfoz (urbanisme).

Des d'Espanya, l'activitat de la placa Itàlica és important, ja que el seu límit septentrional es correspon amb la falla d'Alhama a Múrcia. Aquest accident discorre per tot el sud-est espanyol, al nord de Lorca, i contínua pel fons de la mediterrània al nord-oest de les illes Balears, fins a connectar amb els Apenins. Tota la part nord de la península ibèrica avança amb direcció nord-est relliscant en la falla d'Alhama a una velocitat de 15 mm per any. L'activitat sísmica més forta, al nostre país, es correspon amb el sud-est espanyol i està relacionada amb aquesta placa que cobreix la mediterrània occidental.

En condicions normals, els sismes no són nocius per a la humanitat. Com va dir un arquebisbe en un funeral celebrat per les víctimes: «l'obra de Déu no mata, mata l'obra dels homes». En efecte, són les construccions defectuoses, mal executades o que no tenen mesures apropiades les que produeixen perjudicis a les persones. Aquest és un debat obert a Itàlia, on molts edificis moderns deficientment construïts han col·lapsat, romanent en peu altres de més antics. Una baixa o nul·la planificació en la construcció ha amplificat les tragèdies que provoca cada episodi sísmic. També és possible que, tot i disposar d'adequades normes protectores, l'administració italiana no hagi realitzat les corresponents tasques d'inspecció i control de les edificacions, amb el nefast resultat final conegut.

A Espanya, en canvi, hi ha una infraestructura de mapes geològics de detall molt potent i una «Norma de construcció sismoresistent» molt desenvolupada, sent obligatori l'estudi geotècnic i geològic del subsòl de qualsevol infraestructura, edifici, etc. També hi ha inspeccions de les obres en construcció per poder constituir una assegurança decennal que protegeixi els compradors. Tot això redunda en una bona qualitat dels edificis davant d'un terratrèmol.

No obstant això, i des del terratrèmol de Llorca (2011, magnitud 5,1) amb epicentre a la falla d'Alhama, els geòlegs espanyols venim insistint en la necessitat de revisar i endurir la nostra normativa antisísmica a la vista de la inusitada activitat que està tenint aquesta placa, de la qual formen part tant la península Apenina com el sud-est espanyol.