El president dels EUA, Donald Trump, va complir una de les seves promeses de campanya i va signar una ordre per retirar el país de l'acord TPP, peça clau del llegat comercial a Àsia-Pacífic del seu antecessor, Barack Obama, juntament amb altres dos contra l'avortament i per congelar la contractació de funcionaris. Hi havia molta expectació sobre les ordres executives que presentaria ahir Trump, en l'inici de la seva primera setmana completa com a president i després que divendres, el dia de la seva investidura, el magnat en signés una per començar a desmantellar la reforma sanitària d'Obama.

«Hem estat parlant sobre això durant molt temps», va explicar Trump després de signar l'ordre que notifica la sortida dels EUA de l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP), en presència del vicepresident, Mike Pence; el seu cap de gabinet, Reince Priebus, i dos dels seus assessors més propers, Steve Bannon i el seu gendre Jared Kushner. La retirada del país del TPP és «una cosa bona per als treballadors nord-americans», va declarar Trump al Despatx Oval.

Poc després de guanyar les eleccions del passat 8 de novembre, Trump va anticipar en un vídeo que una de les seves primeres accions després de ser investit president el 20 de gener seria emetre una «notificació d'intenció» per retirar el país del TPP, acord del qual ha dit durant la seva campanya que seria «un desastre potencial» per als EUA.

El TPP va ser negociat pel Govern de l'expresident Obama, que va fer d'aquest acord una de les seves prioritats en matèria comercial dins de la seva estratègia per aprofundir els llaços amb la regió d'Àsia-Pacífic. Durant la campanya electoral, tant Trump com la seva rival demòcrata per la Presidència, Hillary Clinton, van mostrar el seu rebuig al TPP, que mai va ser ratificat pel Congrés nord-americà a causa de l'oposició de molts legisladors, fonamentalment progressistes.

L'influent senador republicà i excandidat presidencial John McCain va denunciar en un comunicat que la decisió de sortir del TPP és «un error greu» amb «conseqüències duradores per a l'economia nord-americana» i la «posició estratègica» del país a Àsia-Pacífic.

Mèxic negociarà nous acords

En aquest sentit, el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va anunciar que el seu Govern negociarà nous acords comercials amb els països signants de l'Acord d'Associació Transpacífic. «Davant la dificultat de materialitzar el TPP, Mèxic iniciarà immediatament converses que generin nous acords comercials bilaterals amb els països participants d'aquest tractat», va afirmar el mandatari.

Paral·lelament, el president dels EUA va prometre retallades «massives» d'impostos per a les empreses i la classe mitjana, a més d'eliminar regulacions i promoure un comerç «just» amb els altres països. Trump començar el seu primer dia de treball «real» a la Casa Blanca després de ser investit president divendres passat amb una reunió amb líders empresarials a la sala Roosevelt, entre ells executius de companyies com Lockheed Martin, Ford i Tesla. «Retallarem impostos massivament tant per a la classe mitjana com per a les companyies», va dir Trump. Segons el president, aquests impostos baixaran fins a un rang d'entre el 15% i el 20%, davant del 35%, «o probablement més, el 38%» actual.

Per altra banda, el nou portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va assegurar en la seva primera roda de premsa que el Govern de Trump està obert a col·laborar amb Rússia en la lluita contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI). «Sempre que hi hagi una manera de combatre l'EI amb qualsevol país, tant si és Rússia com un altre, si compartim interessos nacionals, no dubtin que ho farem», va assegurar Spicer. El portaveu va assenyalar que el nou Govern està disposat a col·laborar amb qualsevol país, tant en el terreny militar com en l'econòmic, per combatre els gihadistes de l'EI.

L'arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA divendres passat fa preveure un cert acostament entre Washington i Moscou pel que fa al conflicte sirià i la lluita contra l'EI, després que el magnat lloés l'estratègia russa i deixés oberta la porta a la col·laboració.

L'Administració de l'expresident Barack Obama va dir en el passat estar oberta a col·laborar amb Rússia sempre que els atacs es centressin exclusivament en posicions de l'EI, però les negociacions sempre es van veure frustrades pels divergents objectius estratègics en la guerra civil siriana.