El Parlament del Regne Unit ha d'autoritzar l'activació de l'article 50 que inicia el Brexit, la sortida britànica de la Unió Europea (UE), segons va dictaminar ahir el Tribunal Suprem. Amb aquesta decisió, la màxima instància judicial britànica va rebutjar el recurs que havia presentat el Govern contra una sentència anterior que l'obligava a consultar als diputats abans d'invocar el decisiu article del Tractat de Lisboa, que inicia les negociacions sobre la retirada d'un país del bloc comunitari.
El president del Suprem, David Neuberger, va dir que la decisió es va prendre per una majoria de 8 jutes contra 3. Segons el dictamen, el Govern no pot exercir cap poder si això suposa modificar les lleis del Regne Unit, llevat que «estigui autoritzat per fer-ho per part del Parlament». A més, va afegir que els defensors de la primacia del legislatiu van argüir que, com a resultat de la sortida de la UE, es modificaran els drets legals gaudits pels residents al Regne Unit.
En el seu dictamen, el tribunal també va establir, de forma unànime pels 11 jutges, que el Govern no ha de consultar als organismes legislatius autonòmics (Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les) abans d'activar el Brexit. Els estatuts d'autonomia van ser establerts en el seu dia quan el Regne Unit era membre del bloc europeu, va explicar la cort. «Les relacions amb la UE són competència del Govern del Regne Unit», va dir Neuberger en llegir el dictamen.
El Suprem havia fallat al novembre a favor de l'empresària Ginna Miller, qui, en representació d'un grup de ciutadans, va acudir davant la Justícia per defensar que May no podia comunicar a Brussel·les que activava l'article 50 sense una votació prèvia de la Cambra dels Comuns. Els advocats de Miller van argumentar que la sortida de la UE suposarà que els britànics perdran els avantatges adquirits amb l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1972. Els lletrats van insistir que només el Parlament pot retirar aquests drets.
No obstant això, el Govern ha defensat que pot posar en marxa l'article perquè el Regne Unit és constitucionalment «dualista», ja que el poder és exercit pel Parlament i pels ministres. L'Executiu de May sosté que el referèndum del 23 de juny del 2016, en el qual un 51,9% enfront d'un 48,1% dels britànics va votar per deixar la UE, li dóna el mandat suficient per negociar el Brexit sense una votació prèvia de la Cambra. La primera ministra va insistir que invocarà l'article 50 abans de finals de març, pel que el Regne Unit estaria fora a la primavera del 2019.
El Govern manté els seus plans
De fet, el Govern britànic va assegurar ahir que manté els seus plans d'activar el Brexit abans de finals de març, tot i el dictamen del Suprem. En un comunicat, un portaveu governamental va assenyalar que l'executiu de la primera ministra «respecta» la decisió de la cort i va anunciar que en breu exposarà davant la Cambra dels Comuns els passos a seguir.
«El poble britànic va votar per sortir de la UE, i el Govern complirà amb aquest veredicte, activant l'article 50, com estava planejat, per a finals de març. El dictamen d'avui no canvia res», va dir la font. «És important recordar que el Parlament va donar suport al referèndum per un marge de 6 a 1 i va indicar que donarà suport a impulsar el procés de sortida (de la UE) conforme al calendari que hem marcat», va afegir la font.
Prèviament, l'advocat general de l'Estat, Jeremy Wright -que va representar el Govern davant el Suprem-, va mostrar la seva «decepció» pel veredicte però el Govern «l'acatarà» i «farà tot el necessari per aplicar-lo», va manifestar.
Una llei per demanar autorització
El Govern ja havia indicat que, en cas de perdre, presentaria un breu projecte de llei a la Cambra dels Comuns per demanar autorització per activar l'article 50. Precisament, el Partit Laborista, el primer de l'oposició, ja va avançar que, tot i que votarà a favor de la llei d'activació de l'article, preveu presentar esmenes per garantir més control parlamentari durant el procés de negociació. Encara que pot haver-hi oposició d'altres grups, i fins i tot laboristes i conservadors que votin en contra del projecte legislatiu, s'espera que aquest pugui ser eventualment aprovat sense problemes gràcies a la majoria parlamentària dels «tory».
La impulsora del procés judicial
Ginna Miller, impulsora del procés judicial, va insistir ahir que «només el Parlament pot retirar els drets dels britànics». Davant la porta del Suprem i enmig d'una gran atenció mediàtica, Miller va afirmar que «cap primer ministre, cap Govern pot esperar ser incontestable. Només el Parlament és sobirà». Així, va afegir, «la decisió d'avui significa que els diputats que nosaltres hem triat tindran, amb dret, l'oportunitat d'aportar la seva experiència inestimable per ajudar el Govern a seleccionar el millor curs en les pròximes negociacions sobre el Brexit».
