El decret llei aprovat per Trump sobre prohibir l'entrada a Estats Units de ciutadans de set països musulmans ha generat un estat d'indignació mundial. Protestes per part de ciutadans, declaracions de líders polítics d'arreu del món i, fins i tot, malestar des del sector de l'esport i la cultura: tots s'han vist immersos en la controversia que ha causat la decisió del nou president nord-americà.
Nova York, Boston, Washington, Los Angeles i altres grans ciutats nord-americanes han estat durant tot el cap de setmana l'escenari d'importants protestes contra la polèmica ordre de Trump. Mentre que durant divendres i dissabte les manifestacions van tenir lloc als aeroports, diumenge els ciutadans van sortir al carrer per protestar contra la mesura. A Nova York, més de 10.000 persones van congregar-se a Battery Park, des d'on surten els vaixells que van a l'Estàtua de la Llibertat i a Ellis Island, gran símbol de la immigració del país. L'alcalde de la ciutat, Bill de Blasio, va participar a l'acte i va criticar durament la mesura.
L'alcalde de Boston, Marty Walsh, va utilitzar Twitter per dirigir-se a Trump: «Pots sentir-nos Washington? A Boston ens aixequem amb força per recolzar i protegir a TOTA la nostra gent».
Europa també en contra
El president francès, François Hollande, va ser un dels primers a reaccionar en advertir personalment Trump, en una conversa telefònica, que la «democràcia implica el respecte dels principis en els quals se sustenta». Angela Merkel també es va afanyar a mostrar el seu rebuig al veto de Trump. El portaveu del govern alemany, Steffen Seibert va anunciar que «Merkel està convençuda que la guerra contra el terrorisme no justifica que es coloqui sota sospita generalitzada a persones en funció d'una determinada procedència o religió». Així mateix, el portaveu va explicar que l'executiu alemany «estudiarà quines conseqüències pot tenir la mesura pels ciutadans alemanys que tinguin doble nacionalitat».
Un altre líder europeu, en aquest cas el ministre belga, Charles Michel, va anunciar que demanarà explicacions al president d'Estats Units, ja que està en desacord amb la mesura implementada. A Suïssa, el ministre d'Exteriors, Didier Burkhalter, va declarar que Trump «va en mala direcció», ja que les mesures antiterroristes «han de respectar els drets fonamentals, així com el dret internacional». A Brussel·les, fonts de la Comissió Europea van anunciar que estudiaran si hi poden haver conseqüències pels ciutadans comunitaris en relació a la nova política migratòria dels EUA.
Els britànics també són crítics
Tradicionalment, el Regne Unit sempre havia estat un gran aliat d'Estats Units, però els líders britànics també es van mostrar descontents amb la mesura aplicada per Trump. D'una banda, l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, va qualificar de «vergonyosa» i «cruel» la política migratòria de Trump. Khan, que és el primer musulmà que ha aconseguit arribar a l'alcaldia de la capital anglesa, es va mostrar content de saber que la primera ministra britànica, Theresa May, també estava en desacord amb la mesura adoptada per Trump. May havia rebut fortes crítiques després que dissabte es limités a dir que «la política d'immigració de Washington era competència del seu país»; no obstant això, l'endemà de les polèmiques declaracions, la líder britànica va aclarir que no estava d'acord amb el decret.
Es dona el cas que divendres Theresa May va convidar a Trump a visitar el Regne Unit i a reunir-se amb la reina Isabel II. El líder laborista britànic, Jeremy Corbyn, va demanar que el viatge no es produeixi fins que aixequi la prohibició. D'altra banda, el titular d'Exteriors britànic, Boris Johnson, va assegurar que el Govern protegirà «els drets i llibertats dels nacionals del Regne Unit, aquí i a l'estranger».
L'esport i la cultura afectats
Els països àrabs també van mostrar el seu malestar respecte la nova llei. El secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abulgueit, va expressar la seva «profunda preocupació» per la mesura de Trump. Abulgueit va qualificar de «restriccions injustificades» i va desitjar que Estats Units revisi la seva postura perquè «continuï el contacte entre les societats àrab i nord-americana».
A banda de la política, també hi ha altres sectors que han mostrat preocupació respecte la mesura. Els responsables de la NBA ja ha contactat amb les autoritats nord-americanes per analitzar el possible impacte a la lliga de bàsquet més famosa del món, ja que el decret afectaria a alguns jugadors. Dos d'ells serien Thon Maker dels Milwaukee Bucks, i Luol Deng, de Los Ángeles Lakers, ambdós originaris de Sudan, un dels set països vetats. En el cas de Maker, divendres a la nit va jugar a Canadà i, segons va informar el seu equip, no va tenir problemes en tornar a entrar al país, malgrat que el decret ja estava vigent.
Un altre dels sectors afectats per la mesura serà la indústria cinematogràfica. El director de cinema iraní, Asghar Farhadi, va anunciar que no assistirà a la cerimònia d'entrega dels Oscars, malgrat que compta amb una nominació per The salesman a millor pel·lícula de parla no anglesa.
