El president dels Estats Units, Donald Trump, va fulminar la fins ara fiscal general en funcions, Sally Yates, per haver ordenat a tots els seus subordinats que no defensessin als tribunals el polèmic veto del magnat a refugiats i immigrants. Yates era una supervivent de l'era de l'expresident Barack Obama que seguia en el càrrec a l'espera que el Senat nord-americà confirmi el nominat de Trump per a la Fiscalia General, el controvertit senador republicà Jeff Sessions.

Tot va començar quan la fiscal general va enviar una carta a tots els fiscals del Departament de Justícia filtrada pels principals mitjans de comunicació del país en la qual deia no estar «convençuda» que l'ordre executiva signada per Trump per lluitar contra el terrorisme gihadista fos «legal».

«Sóc responsable de vetllar perquè les posicions que prenem en els tribunals siguin consistents amb la solemne obligació d'aquesta institució de buscar la justícia i defensar el que és correcte», va afirmar en la missiva la fiscal general en funcions. «En aquest moment, no estic convençuda que la defensa de l'ordre executiva sigui conseqüent amb aquestes responsabilitats ni estic convençuda que l'ordre executiva sigui legal», va afegir.

La Casa Blanca va defensar la decisió de Trump d'acomiadar la fiscal general interina i va advertir contra futurs dissentiments dins del gabinet, la missió principal del qual ha de ser «complir» l'agenda del mandatari. Segons el portaveu, si Yates va arribar a la conclusió que no podia defensar l'ordre signada pel president divendres i que prohibeix temporalment l'entrada als Estats Units de tots els refugiats i de ciutadans de set països de majoria musulmana, hauria d'haver renunciat al càrrec.

Paral·lelament, el secretari de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kelly, va justificar el veto als refugiats i va defensar l'ordre, tot i reconèixer que més de mil viatgers amb documents en regla no van poder viatjar o van ser detinguts des que va entrar en vigor.

Kelly va assegurar que l'ordre executiva no és una «prohibició de viatge contra musulmans», sinó una «pausa» temporal per realitzar una revisió del programa de refugiats i visats «necessària des de fa temps». En aquest sentit, va explicar que l'expressió «escrutini extrem», utilitzada per Trump per justificar una revisió destinada a evitar que «terroristes islàmics radicals» entrin a país, podria incloure un exhaustiu control de les comunicacions, visites a internet i interaccions a xarxes socials dels peticionaris d'asil, fet que estan avaluant les autoritats.

Possible aplicació

Aquestes mesures, si s'aproven, s'aplicarien un cop finalitzi la determinació de 120 dies que ha portat a la suspensió de tot el programa d'acollida de refugiats de la primera potència mundial i a aturar durant 90 dies l'emissió de visats per a ciutadans de Líbia, Sudan, Somàlia, Síria, l'Iraq, l'Iran i Iemen.

Per part seva, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va afirmar que cap país pot gestionar les seves fronteres tenint en compte «qualsevol forma de discriminació per religió, ètnia o nacionalitat». Això «està en contra els principis fonamentals i els valors en què les societats estan basades», va afirmar Guterres, tot afegint que qualsevol discriminació en mesures migratòries pot «facilitar la propaganda de les organitzacions terroristes» que es volen combatre.

Paral·lelament, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va qualificar de «preocupants» les declaracions de la nova Administració nord-americana i va considerar que, sumades a altres factors, contribueixen a fer el futur «impredictible». En la carta d'invitació dirigida als líders dels 27 països de la Unió Europea er a la cimera informal del proper 3 de febrer a Malta, Tusk va advertir a més que el canvi a Washington «posa la UE en una situació difícil». La nova Administració, va afegir el president del Consell Europeu, «constitueix una amenaça per a la UE i posa en qüestió els últims setanta anys de la política d'Exteriors nord-americana».