La llei que atorgarà a la primera ministra britànica, la conservadora Theresa May, el poder constitucional d'executar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) va rebre el vistiplau de la Cambra dels Comuns, amb una còmoda majoria i sense cap esmena de l'oposició. Per 494 vots a favor i 122 en contra, els diputats van aprovar sense canvis el breu text presentat pel Govern, de 137 paraules, que se sotmetrà ara a l'escrutini de la Cambra dels Lords.

El líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, va ordenar als seus alinear-se amb el Govern i avalar el Brexit, però 52 parlamentaris de la seva formació van trencar la disciplina de vot sota l'argument que les seves circumscripcions van optar per seguir a la UE en el referèndum del passat 23 de juny. Els vots d'aquests laboristes rebels es van sumar als del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i la majoria dels liberaldemòcrates, que es van manifestar en contra de la llei.

L'oposició havia posat sobre la taula 142 pàgines d'esmenes per intentar matisar la postura del Govern, favorable a un «Brexit dur» que impliqui la sortida del mercat únic, però totes les propostes van ser rebutjades durant la setmana que ha durat el debat de la llei, tramitada amb caràcter d'urgència.

Els Comuns, amb majoria absoluta conservadora, van tombar entre altres iniciatives la que exigia un compromís per escrit que els comunitaris que viuen al Regne Unit conservaran els seus drets un cop es trenquin els llaços amb la resta de la UE.

May ha reiterat en els últims mesos que entre les seves prioritats hi ha garantir la situació d'aquests ciutadans, així com la dels britànics a la resta del continent, però manté, en línia amb Brussel·les, que la qüestió es tractarà un cop comenci el diàleg formal entre ambdues parts.

Per altra banda, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea suposarà el desplaçament de gairebé 30.000 treballadors des de Londres cap a altres països comunitaris i un terç d'ells -uns 10.000- procediran del sector de la banca.

Un estudi elaborat pel centre d'estudis europeu Bruegel ha fet aquest càlcul, tenint en compte la idea que els cinc principals bancs d'inversió nord-americansa territori britànic traslladaran uns 3.300 llocs de treball als Vint-i-vuit i, atès que aquestes entitats suposen un terç del total, serien 10.000 els llocs de treball totals que estarien en joc. A aquesta xifra se sumen entre 18.000 i 20.000 llocs de treball en activitats relacionades amb el sector de les finances que també sortirà de territori britànic una vegada que es materialitzi el Brexit.