Iñaki Urdangarin s'ha convertit en el primer familiar d'un Rei que ha estat condemnat a la presó per un tribunal des de la reinstauració de la monarquia en democràcia, després que l'Audiència de Palma li hagi imposat una pena de sis anys i tres mesos de presó.

Cunyat de Felip IV i gendre del rei Joan Carles, Urdangarin va deixar de pertànyer a la Família Reial, amb la seva dona, la infanta Cristina i la seva germana Elena, quan l'actual monarca va accedir al tron al juny del 2014.

No obstant això, el parentiu que encara manté amb el rei Felip pel seu matrimoni amb Cristina ha fet que sigui el primer parent polític directe del Rei sobre el qual pesa l'amenaça d'entrar a la presó, una vegada coneguda la condemna del tribunal, que ha absolt a la infanta, a la que s'ha limitat a imposar una multa.

La resolució judicial suposa una fita, ja que fins a la irrupció del cas Nóos, cap membre de la família reial s'havia hagut de seure a la banqueta al veure's ficat en un procés judicial.

Ningú podia imaginar una cosa així quan Urdangarin, aleshores un dels jugadors més destacats d'handbol a Espanya, va contraure matrimoni amb la infanta Elena el 4 d'octubre de 1997 a Barcelona.

Nascut a la localitat guipuscoana de Zumarraga el 15 de gener de 1968, Urdangarin va saltar a la fama en la seva faceta d'esportista al Barcelona i, sobre tot, quan va guanyar amb Espanya la medalla d'or en els Jocs Olímpics celebrats el 1992 a la capital catalana.

Penúltim de set fills de Juan María Urdangarin, mort al maig del 2012, i Clara Liebaert, va passar la infància i joventut a Barcelona, on el seu pare va ser traslladat pel seu càrrec d'enginyer industrial.

Després d'un parèntesi de dos anys a Vitòria, va tornar a la capital catalana als 18 anys per estudiar Empresarials i compatibilitzar la seva activitat amb l'handbol.

El 2000, tres anys després de casar-se amb Cristina, va posar fi a la seva carrera esportiva i preparar el seu pas al món laboral després de fer un màster en administració d'empreses per Esade.

A l'any següent, va començar a treballar com a director de l'Àrea de Planificació i Desenvolupament d'Octagon Esedos, una empresa de "màrqueting esportiu", i el 2003 va passar a ocupar el mateix càrrec en la matriu, el grup Motorpress Ibèrica.

Entremig, Urdangarin va aprofitar la seva reputació per convertir-se en membre del Comitè Olímpic Espanyol, on va arribar a ser vicepresident primer entre febrer de 2004 i 2005.

Per aquestes dates, va ser quan la seva vida va començar a emprendre un gir que marcaria el seu futur personal i també el de la Família Reial.

Al costat de Diego Torres, també condemnat a la presó, Urdangarin va fundar el 2004 l'Institut Nóos i de pas, l'estructura societària que els va permetre obtenir de manera irregular diversos milions d'euros de diverses administracions públiques.

Urdangarin va ocultar bona part dels diners a través de l'empresa Aizoon, de la qual era titular al 50 per cent amb la infanta Cristina.

El gendre del rei Joan Carles va presidir l'Institut Nóos fins al març de 2006, un mes després que el PSOE balear aixequés la primera veu de sospita dels negocis tèrbols amb el Govern autonòmic.

Al juny del 2006, Urdangarin va ser nomenat conseller de Telefónica Internacional, filial del Grup Telefónica, la qual cosa va servir d'argument, tres anys després, per justificar la seva mudança a Washington amb la infanta i els seus quatre fills Joan, Pau, Miquel i Irene.

Va ser durant la seva estada als Estats Units quan el jutge José Castro va començar a investigar els negocis de Nóos, la qual cosa va portar a la Fiscalia Anticorrupció de les Balears a registrar la seu de l'institut al novembre del 2011.

Poques setmanes després, la Casa del Rei va apartar a Urdangarin de les activitats oficials de la Família Reial en considerar que la seva conducta no havia estat exemplar i, uns dies més tard, el jutge Castro el va citar com a imputat.

Va ser llavors quan començaria el calvari judicial i social per als encara ducs de Palma, que es va intensificar arran de la primera compareixença d'Urdangarin davant del jutge, al febrer del 2012.

Apartat de tot acte públic dels Reis, l'única excepció va ser la visita que va fer a l'hospital amb la infanta Cristina al novembre del 2012 per veure al rei Joan Carles, que es recuperava d'una operació de maluc, però sense coincidir amb el príncep Felip.

El posterior trasllat del matrimoni a Ginebra, després d'un breu pas per Barcelona una vegada que es va desvincular de Telefónica, no va aplacar la pressió sobre Urdangarin, ja que tots els indicis de la investigació apuntaven a que no podria eludir ni el judici, ni la condemna.

Al juny del 2015, Felip VI, ja en el tron, va deixar anar una nova amarra amb la seva germana al revocar el títol de duquessa de Palma que ostentava des de 1997 amb el seu marit.

Va ser l'últim gest de rebuig del Rei per les conseqüències de la taca causada per un cas que pot acabar amb Urdangarin a la presó, a l'espera de com es resolguin els possibles recursos a la condemna de l'Audiència de Palma.