es condemnes de Blesa i Rato van deixar en un llimbs informatiu la llibertat sense fiança d'Urdangarin, que podrà seguir vivint a Ginebra, la ciutat de Calvino i Rousseau, a la qual Borges devia, segons ell mateix va dir, el descobriment del francès, el llatí, l'alemany, l'expressionisme, Schopenhauer, la doctrina de Buda, el taoisme, Conrad, Lafcadio Hearn i la nostàlgia de Buenos Aires. El marit de Cristina de Borbó es conforma amb passejar amb bicicleta. La vida al costat del llac Leman hi ha qui diu que és més avorrida que una ostra i més cara que una trucada a la Lluna, o que alimentar un ruc amb bombons, i, per això segurament a Urdangarín l'han eximit de la incomoditat d'haver de pagar 200.000 euros per no anar a la garjola. No ingressarà de moment a la presó i mantindrà el passaport per poder seguir residint a Suïssa. Rato i Blesa, la parella còmica de les targetes black, han estat condemnats a quatre i sis anys de presó per apropiació indeguda. També es podria dir per la seva compulsiva utilització del crèdit que carregaven al compte de l'entitat bancària que van dirigir i el rescat de la qual paguem d'una manera o altra tots els espanyols. Si a Rato se li acumulen les condemnes per la seva cobdícia el problema és que no tindrà anys suficients per poder complir-les. Alguns dels consellers que van utilitzar les famoses targetes negres tenen possibilitats d'evitar la presó en haver tornat els diners que van gastar de forma indeguda. Així és com hauria de funcionar l'assumpte: tots els condemnats haurien d'estar a la presó fins que no tornin fins a l'últim euro. Els que no han ingressat a la presó haurien de reintegrar tota la quantitat immediatament: aquest és el tipus de fiança que se'ls hauria d'imposar. Altrament i mentrestant, a complir la condemna.