Troben a Irlanda restes de nombrosos nens morts fa dècades en un convent

El país investiga l'elevada mortalitat de nadons en centres catòlics d'acollida de dones fins el 1961

06.03.2017 | 07:14
Operaris analitzant la zona amb un georadar.

La comissió que investiga a Irlanda les cases d'acollida dirigides per ordres religioses catòliques al segle XX ha informat aquest divendres que ha descobert un "gran nombre" d'esquelets humans en cambres subterrànies d'un centre de monges a la localitat de Tuam, a l'oest del país.

En presentar aquest divendres algunes de les seves conclusions, l'anomenada 'Comissió sobre Mares i Nadons' es va declarar "commocionada" per la troballa d ' "un gran nombre de restes humanes" en, almenys, disset de les vint càmeres subterrànies excavades pels experts forenses en les últimes setmanes. "Entre les restes hi ha un nombre d'individus d'edats compreses entre les 35 setmanes de gestació i els dos i tres anys", va explicar el seu portaveu respecte al centre de Tuam, en funcionament com casa d'acollida per a mares solteres entre 1925 i 1961.

El Govern de Dublín va establir la comissió en 2014 per aclarir aquest assumpte, després que es denunciés la possible existència de 800 esquelets de nens en una fossa propera a un centre religiós de les Germanes del Bon Socors.

En concret, les seves indagacions intenten donar llum sobre els alts índexs de mortalitat infantil registrats en aquestes institucions durant el passat segle, les pràctiques d'enterraments dels morts, les seves polítiques d'adopcions i certs programes de vacunació experimental.

El Govern ha estimat que unes 35.000 mares solteres van passar per algun dels deu centres d'acollida gestionats per ordres de germanes catòliques des de la creació de l'Estat irlandès en 1922 i els anys seixanta.

El 2013, una altra investigació oficial va revelar el comportament de les monges catòliques en les anomenades "Bugaderies de la Madgalena", on entre 1922 i 1996 milers d'internes van treballar en un règim de semiesclavitud i abusos.

Dones "immorals"


Entre els motius que portaven a la reclusió de les dones, l'informe va citar "abusos familiars" i "actituds immorals", les quals implicaven en ocasions embarassos fora del matrimoni.

Algunes d'aquestes dones, considerades "immorals" per la societat de l'època, van acabar en cases d'acollida com la regentada entre 1926 i 1961 per les Germanes del Bon Socors a Tuam, al comtat irlandès de Galway (oest d'Irlanda).

El cas de Tuam va sortir a la llum quan un estudi de la historiadora Catherine Corless va descobrir certificats de defunció que suggerien que gairebé 800 nens jeien en l'espai que ocupava un tanc sèptic de l'edifici d'aquest convent conegut com "La Llar".

Segons aquesta experta, la mortalitat infantil en aquests llocs va arribar a ser d'entre el 30 i el 50 per cent durant les dècades de 1930 i 1940 com a conseqüència de les dures condicions de vida i la negligència de les religioses.

Davant les sospites que pot haver-hi més casos com aquest, les indagacions de la comissió s'estenen a altres institucions de monges del país i no es descarta la participació de la Policia irlandesa (Garda) si es troben indicis que es van cometre delictes.

A més de la fossa de Tuam, hi ha altres tres centres de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús, ja inactius, que tenen en els seus dominis les anomenades "parcel·les d'àngels", on es creu que podrien estar enterrats uns 3.200 nens.
'Philomena'

Al voltant d'una d'aquestes cases d'acollida gira l'argument de la pel·lícula 'Philomena', que va rebre quatre candidatures als Oscar en 2014 i que relata els esforços d'una dona per trobar al seu fill, donat en adopció sense el seu permís a una família nord-americana.

Segons la cinta i el llibre en el qual està basada, Philomena Lee va topar amb els intents de les monges per entorpir la seva recerca, deixant entreveure que van cremar tots els registres i que van obtenir beneficis econòmics per les adopcions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema