El Parlament hongarès va aprovar una controvertida llei que permet la detenció a centres tancats de tots els sol·licitants d'asil, una mesura criticada per l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). La normativa va tenir un gran suport -138 vots a favor, sis en contra i 22 abstencions- a causa de la majoria absoluta del partit del primer ministre conservador, Viktor Orban, que a més va rebre el suport de l'ultradretà Jobbik.

La llei estableix que els demandants d'asil només podran presentar les seves sol·licituds a «zones de trànsit» situades a la frontera, que són centres tancats formats amb contenidors en els quals hauran d'esperar fins a finalitzar els tràmits. En el cas que la sol·licitud sigui rebutjada per part de les autoritats hongareses, el demandant d'asil només podrà tornar a Sèrbia, a la frontera de la qual es troben aquestes «zones de trànsit», i no podrà entrar a Hongria.

Hongria, de la mateixa manera que la resta de països europeus, comptava fins ara amb centres oberts i els refugiats podien moure's lliurement pel país mentre es resolia el seu cas. La normativa introdueix novament una pràctica que es va abolir el 2013, quan arribaven molts menys refugiats, i a la qual es va posar fi per la pressió de la Comissió Europea, l'ONU i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Acnur va criticar amb duresa la mesura assenyalant que «viola les obligacions d'Hongria pel que fa al dret internacional i les normes de la Unió Europea (UE)». La portaveu d'Acnur, Cécile Pouilly, va explicar que aquesta mesura tindrà «terribles efectes psicològics i físics en dones, nens i homes que ja han experimentat grans patiments».

El dret internacional i les normes comunitàries només preveuen la detenció de refugiats i sol·licitants d'asil en circumstàncies excepcionals, i sempre que les autoritats hagin considerat mesures menys coercitives per assolir els objectius buscats.

En un altre ordre de coses, els països de la Unió Europea no estan obligats a donar un visat humanitari a les persones que vulguin entrar al seu territori per demanar asil, segons va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE, en resposta a la petició de visats presentada a Bèlgica per part de una família siriana a Alep.

Els jutges europeus es van pronunciar sobre el cas d'una parella siriana i els seus tres fills menors, de nacionalitat siriana i amb residència a Alep, que a l'octubre de 2006 van presentar sengles sol·licituds de visat a l'ambaixada belga de Beirut, després del que van tornar a Síria.